Back Estàs aquí:Home Informació

Informació

Sant Joan del Lledó, muntanyes de can Vallès, can Grau, Font de Maiol, l’Artiga

 20150308 3418

Hem encetat la nova temporada 2015 de caminades 'Tot passejant pel municipi'. Ha estat amb una ruta bàsicament de muntanya per indrets força coneguts del terme municipal martinenc, seguint l'itinerari que va fer la 4a Cursarroca, celebrada el passat 9 de novembre.

Llegeix més...

Els ciutadans volen tutelar la gestió política d'una forma més directa

 

Mai no s'havia fet tan palès com ara que la democràcia no es limita al fet d'anar a votar cada quatre anys o quan toqui. Alguns mandataris estan començant a entendre que unes eleccions els atorguen un càrrec de responsabilitat pública i en alguns casos també un lloc de treball des del qual ha d'exercir una tasca de gestió institucional.

​Però això no vol dir que els ciutadans ja no puguin fer res fins al cap de quatre anys més a l'hora de votar. La crisi econòmica, però sobretot la crisi institucional que patim, han fet palès el poder que els ciutadans poden exercir contra majories absolutes i contra atribucions institucionals quan s'entesten a ignorar el clam del carrer. Els ciutadans són qui paga, tant els mandataris polítics com la gestió política que aquests mandataris realitzen.

​Per això, un polític que pensi que si ha guanyat unes eleccions té quatre anys de carta blanca per actuar com li sembli, és que o bé als seus conciutadans no els afecta gaire la seva gestió o bé no entén que hi ha un segment molt important de població que reclama el seu dret a incidir en la política diària, en la gestió de les institucions, perquè això els afecta. La desconfiança creixent en les institucions públiques fa que els ciutadans vulguin tutelar d'una forma més directa i immediata la gestió política.

​Pensem que, davant la imminència de les pròximes eleccions municipals, aquesta és una reflexió necessària. Que les persones i les formacions polítiques que el pròxim 24 de maig surtin elegides per dirigir la política municipal en els pròxims quarte anys tinguin en compte aquesta reflexió serà el que marqui la frontera d'una administració democràtica a l'ajuntament/als ajuntaments.

L'EQUIP DE REDACCIÓ

Fets quotidians que fan història

El nostre municipi porta unes setmanes de frenesí amb la celebració d’actes d’especial rellevància. Just abans de començar l’estiu, l’escola Jaume Balmes va celebrar el seu 40è Aniversari. 40 cursos educant infants i joves, des de les primeres promocions que encara estaven marcades pel final d’una època de falta de llibertats. Quatre decennis en constant evolució en la formació tant dels pupils com del professorat en un edifici que també ha hagut d’evolucionar. Potser ara seria moment de poder demanar la renovació o la nova construcció d’un edifici per poder prescindir dels mòduls prefabricats, tal i com es va fer a l’institut Alt Foix. Des dels inicis de l’institut, que van ser íntegrament amb mòduls prefabricats situats al costat de l’escola i del camp de futbol, fins a la construcció de l’edifici actual ja ha acollit una desena de promocions i aquest any han celebrat el seu 10è Aniversari. A més, els alumnes de segon de batxillerat han estat els primers de l'institut que han fet la selectivitat.
​ Entre tantes celebracions ha passat un fet curiós d’esmentar i que es podria resumir en “el que no deixa fer l’ésser humà, ho fa la natura”. El relleu d'alcaldia no va ser possible en el moment que tocava. Però la baixa de paternitat de l’alcalde actual Toni Ventura va possibilitar que, encara que per un curt temps, el regidor d’ERC Joan Lluís Climent esdevingués alcalde accidental. Coses de la vida.
No podem deixar d’esmentar la calorada d’aquest mes de juny. Quan comença la calor i els dies s’allarguen fins ben entrada la nit, ens ensumem que l’estiu ha arribat, que les celebracions i les festes majors truquen a la porta i que podem gaudir dels sopars a la fresca. Esperem que la força amb què ha arribat la calor sigui un preludi de la força, les ganes i l’empenta per celebrar totes les festes majors del municipi, amb civisme, respecte i pau.
Bon estiu.
La Redacció

La importància de tenir ambició i sentit de poble

L'aposta per portar l'educació Secundària a Sant Martí s'ha consolidat amb la posada en funcionament del nou edifici de l'institut Alt Foix, després de vuit anys de classes en mòduls provisionals prefabricats.

En els dies que vivim, no és només una magnífica aportació al patrimoni local i d'aquest territori que s'ha acabat denominant Alt Foix. La inauguració del nou edifici de l'institut és també una fita d'aquelles que restitueixen el valor de la política, de les institucions i dels principis democràtics perquè representa haver fet realitat una reivindicació iniciada el 1995, ara fa justament vint anys. En aquells moments eren molts els que consideraven no tan sols innecessari sinó fins i tot inconvenient una aspiració d'aquest tipus. Ara es fa palès el mèrit d'haver aixecat el cap per agafar perspectiva i tenir una ambició de poble i de territori que ha fet possible aquest resultat.

El passat 14 de març, amb la inauguració del nou edifici es va donar doble premi a aquells que van marcar-se aquella fita: per una banda, la consolidació del centre educatiu; per l'altra, el compromís adquirit per la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, d'ampliar al Batxillerat l'oferta formativa de l'institut.

L'anunci de la consellera és també, i per damunt de tot, un reconeixement a la tasca educativa, al compromís i a l'empenta d'un claustre de professionals que malden dia a dia a formar i a donar pautes als estudiants que tenen a càrrec seu. I, val a dir-ho també, el reconeixement s'ha d'estendre als nois i noies que estudien al centre per la seva resposta als estímuls i aportacions que reben.

Les pàgines d'El Martinet són testimoni de la reivindicació permanent de l'institut Alt Foix per aconseguir allò que la consellera Rigau va prometre durant l'acte d'inauguració de l'edifici. Un altre reconeixement, doncs, per a l'equip docent per creure en allò que estan fent.

L'Alt Foix ha decidit ara fer un pas més i no tan sols aportar coneixement als estudiants, sinó que aquests i el mateix centre s'impliquin en la vida social de la zona on està ubicat. Per una banda, fa un oferiment d'espai i de material en forma de biblioteca pública i d'espai per a l'estudi obert a tota la població tan bon punt pugui posar-ho en funcionament, a més d'un recinte per a la divulgació en diverses formes. Per l'altra, un oferiment de serveis a la comunitat que ja enceten de forma immediata amb cursets destinats a apropar la informàtica i les tecnologies de la comunicació als sectors de la població que han quedat més allunyats d'aquests avenços.

Vint anys després d'aquella primera empenta, ens hem de felicitar tots perquè una eina de coneixement tan potent com l'institut retorni a la zona que l'acull algunes de les seves potencialitats i obri les seves portes i dediqui part del seu treball al conjunt de la població.

EQUIP DE REDACCIÓ

Participació i decisió

Editorial
El municipi de Sant Martí Sarroca ha donat suport , amb un inequívoc 69 per cent dels vots, al procés d'autodeterminació de Catalunya en les eleccions del passat 27 de setembre. Han estat uns comicis que han tingut una gran participació, tant al municipi com al conjunt de Catalunya.
Per si algú estava preocupat per la veu d'una difusa i desconeguda “majoria silenciosa”, ara aquesta majoria ja ha parlat. Les urnes han deixat clar que la ciutadania del país reclama no ser tractada com un menor d'edat. Els ciutadans volen decidir sobre el marc de relacions entre Catalunya i Espanya, fins i tot sobre la independència.
El país no està encara, però, en aquesta situació. Per començar, és imprescindible que d'aquestes eleccions en surti un govern. Això implicarà decisions transcendents, siguin quines siguin, tant per part de Junts pel Sí, la candidatura guanyadora, com de la CUP. Aquestes dues forces polítiques són les úniques que tenen capacitat real de determinar el govern de Catalunya, actualment.
S'ha de lamentar la forta càrrega d'hostilitat i d'agressivitat que s'està desfermant a les estructures de poder espanyoles, principalment les establertes a Madrid. ¿Amb actituds com aquestes es vol crear un clima de confiança, de diàleg i de solucions? Potser alguns a Catalunya volen tapar escàndols del tres per cent amb la bandera, però des de les institucions espanyoles es vol tapar amb aquest pretext la manca de voluntat de donar resposta a uns problemes reals dels ciutadans.
La Fira Medieval ha tornat a ser un esdeveniment que ha congregat l'atenció cap a Sant Martí. I això malgrat el canvi de data, un altre cop. El nou govern de l'Ajuntament ha demostrat que respecta i està disposat a potenciar iniciatives dels seus predecessors, aportant-hi coses noves, com l'atenció al comerç local i l'aposta decidida per la restauració i els cellers locals. Posats a buscar algun però, potser falta trobar punts de connexió més intensos amb el poble per aconseguir que els veïns del municipi se sentin més protagonistes que espectadors. La introducció a la història del poble és un pas interessant.
Aquest és l'objectiu d'una altra iniciativa que està a punt de tornar a fer que Sant Martí torni a ser centre d'atenció: la Cursarroca. Tant la fira medieval com la cita esportiva desenvolupen dos dels recursos més importants que té el municipi. Cal ser-ne conscients i valorar-ne la importància.

La regeneració ha d'arribar a tot arreu

Acabàvem de deixar com qui diu les felicitacions i els bons auguris per a un any nou, la lluïssor als ulls dels més petits per l'ambient i totes les gratificacions que estan associades a Nadal quan París es va tacar de la sang vessada a Charlie Hebdo. Els autors de la massacre van dir que ho feien en nom del seu profeta Mohamed.

El crim comès a França pels fanàtics totalitaris no pot ser, però, l'excusa perquè a molts indrets de l'Europa comunitària, i molt especialment a l'Estat espanyol, s'instauri un taló en blanc per actuar de forma arbitrària. La temptació és molt forta i els primers indicis de propagandisme per part del govern espanyol destinats a recuperar la credibilitat que han perdut per les seves mentides, falsedats i maniobres fosques, ja s'han començat a veure.

Entre nosaltres un adult, que va resultar ser l'alcalde de Sant Martí, va bufetejar dos nens de no més d'onze anys en nom del civisme perquè feien entremaliadures al carrer. Els menors potser mereixien una reprensió perquè els quedés ben clara la seva malifeta, però proporcionada a la seva edat i al seu context. El que no tocava de cap manera era agredir-los físicament i enviar després una nota de premsa que elevava els nens a la categoria d'una banda de brètols i delinqüents. I tot per justificar l'actitud d'un adult que va perdre els papers.

L'incident ha estat jutjat per un tribunal de justícia i ha estat condemnat per la llei. Per això, ha tingut gran repercussió arreu i està donant una imatge de Sant Martí força negativa. A això, hi podríem afegir alguns dels precedents que tots tenim al cap. Per més inri, aquest no ha estat l'únic afer que ha tingut el mateix protagonista els primers dies de gener: hi ha també la denúncia dels afectats de la zona urbana de la Bleda a TV3, i el paper que hi va tenir el mateix alcalde.

Vivim en un país, Catalunya, que ni per Nadal ha deixat de desnonar famílies de casa seva o d'acomiadar treballadors de la seva feina. Estem traint l'ideal de la solidaritat, de la justícia i del benestar col•lectiu que va inspirar la creació de la Unió Europea. No és estrany, doncs, que a Grècia es comenci a fer palès d'una forma contundent i democràtica la reacció popular, a través de les urnes. D'una forma ben peculiar, aquells que han permès l'espoli amb l'especulació d'una bona part d'Europa han tingut la barra d'amenaçar els grecs i, de retruc, els que venim després perquè no votin les opcions polítiques que no els agraden.

A Grècia, com en altres països, comencen a passar factura als que han fet o han permès delictes com el cas Gürtel, el cas Bárcenas, el cas Palau de la Música, el cas Mercuri... o una aparent impunitat com la de membres de famílies molt respectades com els Pujol Ferrusola, els Botín, els Urdangarín-Borbón... i també el cas denunciat pel documental Ciutat morta a Barcelona. La situació actual, alerta, també empeny l'extrema dreta com el Front Nacional a França amb propostes dràstiques que sempre evoquen la violència. Però la depuració de responsabilitats per aquests casos o a Grècia arriba o haurà d'arribar a través de les urnes, del diàleg i del convenciment, no per mitjà de linxaments al carrer. És la diferència entre les actituds democràtiques i les que no ho són. Serem capaços de fer-ho aquí?

Editorial Gener 2015

Per les obres els podem conèixer

L'Ajuntament de Sant Martí Sarroca es va constituir el passat 13 de juny, com a la resta del país, a partir dels resultats de les eleccions del 24 de maig. Finalment, AM-CUP, Movem i ERC van subscriure un acord que posa gent jove, amb il·lusió, amb noves maneres de fer i amb un ventall ampli i plural d'opcions al capdavant de l'Ajuntament. A l'altra banda, ha quedat CiU en solitari. Malgrat ser la candidatura més votada, no ha trobat ningú més que li faci costat, i això que la llista encapçalada per Ramon Carbó ha arribat a oferir l'alcaldia a canvi de continuar al govern.
Deixa un mal regust la reacció dels membres de la candidatura de CiU, i de les persones que els van fer costat, en la constitució del nou Ajuntament, marxant del Saló de Sessions abans d'acabar el ple. És un mal final per a una etapa que ha tingut dues majories absolutes per part d'aquells que van prometre fer "un poble per viure i conviure". Va ser impropi, per no utilitzar altres qualificatius, sentir titllar el nou govern municipal de "pacte de perdedors, de ressentits i de fracassats" i altres desqualificacions per part de qui pocs instants abans es mostrava satisfet dels anys que havia estat al govern municipal de Sant Martí. Ramon Carbó no va voler recordar que ell mateix havia arribat a l'Alcaldia per un pacte que va prendre el govern a la llista més votada i essent ell mateix el cap de la candidatura amb menys vots d'aquell consistori.
Ha arribat l'hora de treballar i d'arremangar-se per afrontar els dèficits i reptes feixucs que arrossega la política municipal martinenca. Probablement, l'Ajuntament està totalment sanejat en l'aspecte econòmic i financer. Però hi ha ferides per curar i qüestions cabdals per resoldre. L'urbanisme serà una de les proves més dures. I caldrà que s'hi posin sense perdre temps. Quatre anys de mandat passen molt de pressa quan s'ha d'encarrilar la Bleda i la Serra de Baix. I també perquè l'urbanisme martinenc deixi de ser la gran sangonera de les finances municipals i font de privilegis per a alguns. També s'haurà de recompondre les relacions de l'Ajuntament amb les entitats. El nou govern haurà de fer pedagogia i deixar ben clar que volen un altre estil de relació entre l'Ajuntament i els veïns...
Mentrestant, no és just que es valori el nou govern municipal pel que alguns diuen que són, amb penjaments i arguments poca-soltes que ja s'han començat a sentir. Al nou equip se l'haurà de valorar pel seu treball, pel resultat de les seves propostes, i també per l'obertura a la transparència i a la participació que tinguin.

Els canvis i els reptes no han fet més que començar
El temps de canvis no ha fet més que començar. En acabar l'estiu, els ciutadans i ciutadanes de Catalunya ens haurem d'enfrontar a les eleccions del 27 de setembre. A partir d'aquesta data, sigui quin sigui el resultat, res ja no serà el mateix en el terreny polític i cal prendre'n consciència, perquè això serà ara mateix. N'hem tingut una bona prova amb el trencament de la federació de Convergència i Unió (CiU), punt i final a una aliança d'èxit que va dur i sustentar Jordi Pujol a la Presidència de la Generalitat a partir de 1980, i també al mateix Artur Mas des de 2010. Deixant de banda la qualitat de les relacions entre CDC i UDC, la ruptura era un pas perquè Artur Mas pogués muntar la seva "llista del president" sense estar condicionat per Josep Antoni Duran i Lleida.
De moment, hem entrat a l'estiu, període vacacional i festiu per definició. Serà bo que l'aprofitem per contribuir en la mesura que puguem a enfortir la convivència, la il·lusió i l'energia que reclamen tots els reptes que tenim a tocar. Per tot això, desitgem bones festes majors a tots/es els/les veïns/nes del municipi.

LA REDACCIÓ

Nova passera a la riera, suficient o insuficient?

quefers aigua setembre

La diversitat i la pluralitat com a riquesa

Editorial

Sant Martí, com tot el Penedès i una part considerable de Catalunya, es va vestir de blanc el passat 4 de febrer. Havia estat anunciada, però tot i amb això la nevada va alterar la vida quotidiana, va limitar la mobilitat i va suspendre activitats quotidianes com les escoles i altres serveis bàsics. Malgrat això, va ser un esdeveniment viscut amb un somriure per molta gent. La neu va transformar l'espai i li va atribuir una estètica diferent de la que és habitual. Perquè, de la neu, no en valorem pas la seva capacitat uniformitzadora, el color blanc i gris, sinó el seu poder transformador. En aquesta edició, mostrem en imatges l'efecte estètic que la neu va causar en el paisatge martinenc, l'activitat dels serveis públics i com van viure alguns martinencs aquella jornada diferent.

La festa de Carnaval va tornar a donar una dimensió de diversitat, de pluralitat, de transformació i de transgressió de la quotidianitat a Sant Martí només quatre dies després de la visita de la neu. La trobada amb la disfressa, amb l'humor, amb el color i amb el ritme va omplir els carrers del poble de veïns i visitants, que no van esperar el permís de ningú més que la Reina i el Rei del Carnaval per participar de moltes maneres en aquesta cita.

La gestió dels afers públics, allò que rep el nom de política, és una altra activitat humana que té potencial transformador, sobretot si s'exerceix des dels principis democràtics. Estem a tres mesos justos de les eleccions municipals. Cada convocatòria electoral té transcendència perquè permet determinar els principis que han d'inspirar la gestió de l'administració local, com és aquest cas, i també els seus objectius i la imatge que transmet la població. Aquesta vegada, però, la cita amb les urnes té un valor afegit, ja que el país continua immers en una crisi econòmica descomunal, a la qual s'afegeix el descrèdit de les institucions. L'exigència, molt més estesa que altres vegades, és que les persones que s'ofereixen per exercir la funció pública com a electes tinguin comportaments ètics. Dit d'una altra manera, els ciutadans esperen que se'ls reconegui com a governants autèntics de les institucions i no com a súbdits o simples contribuents.

El Martinet vol continuar fidel al seu compromís de contribuir a la pluralitat, a recollir l'objectivitat dels fets i a divulgar l'activitat dels seus veïns i entitats. Amb aquest compromís, El Martinet va ser dels primers mitjans que al seu moment van apostar per la xarxa digital i va crear el seu web. Ara, fent un pas més per continuar al dia, assumeix la fita de dinamitzar el web, de renovar els continguts de forma quotidiana per tal de recollir l'actualitat relacionada amb la vida local i, alhora, fer present l'activitat social i cultural del municipi a la xarxa com una contribució més a la diversitat del país, d'Europa i del món.

EQUIP DE REDACCIÓ

Els insecticides sistèmics, una amenaça global per als ecosistemes vius

EDUARD FORNELLS

Els insecticides més utilitzats representen una greu "amença global per a la diversitat biológica", segons un informe conegut recentment i realitzat per un grup de treball de la Unió Internacional per a la Defensa de la Natura.

L'estudi portat a terme per 53 científics internacionals i publicat a la revista científica Environmental Science and Pollution Researc, aporta unes preocupants conclusions sobre les conseqüències de l'ús massiu dels insecticides àmpliament utilitzats, els sistèmics (com els neonicotinoids i el fipropil). (http://www.tfsp.info/worldwide-integrated-assessment/).

Aquests insecticides sistèmics (el producte s'incorpora a la saba i arriba a totes les parts de la planta) s'utilitzen sobre centenars de milions d'hectàrees de superfícies agràries al nostre planeta. Tant és així, que representen el 40 % dels insecticides que s'utilitzen a escala mundial.
Les conclusions d'aquest informe són alarmants. Destaca que "el grup de treball sobre pesticides sistèmics és la resposta de la comunitat científica sobre l'impacte d'aquests verins sobre la biodiversitat i els ecosistemes i la seva intenció és aportar la definitiva visió de la ciència per informar i prendre unes decisions millors i ràpides".

A l'estudi, es demana que els governs apliquin regulacions més severes sobre la comercialització i l'ús d'aquests insecticides i es comenci a planificar una retirada global o almenys a elaborar plans per a la seva reducció del seu ús. Segons els científics, l'actual ús a gran escala d'aquests insecticides és insostenible. Esmenten que els elements bàsics per al funcionament dels ecosistemes estarien sent alterats per aquests verins.

Enverinament d'abelles i d'altres pol•linitzadors imprescindibles

El tema "estrella" d'aquest informe ha estat el de "les abelles". L'estudi reafirma la gravetat del problema: l'afectació i disminució que provoca en aquests insectes beneficiosos l'ús d'aquests productes químics. Argumenten amb preocupació el fet que s'han trobat concentracions de neonicotinoids en les àrees tractades i l'afectació negativa que tenen en les abelles, en afectar la capacitat d'aprenentatge, la recerca d'aliment, la longevitat, la seva resistència a malalties i la seva fecunditat. L'estudi també es mostra contundent sobre l'afectació negativa que aquests productes tenen sobre la biologia dels borinots.
Una altra de les conclusions és que a més de posar en risc les abelles, també afecta negativament altres pol•linitzadors com les papallones i una àmplia gamma d'invertebrats com els cucs de terra i vertebrats com les aus. Afegeixen que "l'evidència és clara i que estem assistint a una amenaça a la productivitat dels nostre medi ambient natural agrari, equivalent al que han representat els organofosforats o el DDT".

Lluny de protegir la producció d'aliments, l'ús d'aquests pesticides neonicotinoids està amenaçant la infraestructura mateixa que la fa possible i posa en perill els pol•linitzadors, els hàbitats i els organismes que mantenen a ratlla les plagues que de manera natural trobem als nostres ecosistemes.
L'estudi es mostra contundent quan afirma que les mostres d'aigua analitzades en diversos punts del planeta han mostrat que de manera regular s'excedeixen els límits ecotoxicològics i que es detecten aquestes substàncies en concentracions variables fora de les zones on s'han utilitzat. D'aquesta manera i degut a la seva solubilitat en l'aigua, aquests compostos tòxics són transportats i poden contaminar àrees més extenses i entrar en contacte amb éssers vius de cursos fluvials, estuaris i ecosistemes costaners. Per tant, important afectació també sobre les aus, peixos i amfibis.

Per tant, el panorama que dibuixa l'informe va molt més enllà de l'afectació negativa que tenen aquests verins no tan sols sobre les abelles, sinó també sobre insectes que tenen un paper clau en l'ecologia i en l'economia agrària, ja que molts cultius depenen de la pol•linització.

Efectes tòxics indiscriminats i persistents
Entre els pesticides sistèmics objectes de l'estudi es troben algunes matèries actives molt utilitzades en cultius agrícoles, també a la vinya i en jardineria, com l'imidacloprid (actualment molt utilitzat en el control del morrut de les palmeres), l'acetamid, el clothianidin, el dinotefuran, el nitenpyram, el thiacloprid o el fipronil, entre d'altres.

L'informe també destaca el caràcter persistent dels neonicotinoids, capaços de perdurar al sòl durant mesos o fins i tot anys, en alguns dels casos estudiats. Aquesta persistència incrementa la possibilitat de causar efectes tòxics en augmentar la durada de l'exposició d'aquestes substàncies per part d'espècies que no són l'objectiu dels tractaments. És a dir, amb l'ús d'aquestes substàncies afectem negativament espècies que no són considerades plaga i que moltes vegades són espècies beneficioses i claus per a l'equilibri dels ecosistemes.

Però davant d'aquest estudi, el lobby de la industria química no descansa: segueix pressionant els governs i farà tot el que estigui al seu abast perquè s'aixequin les petites restriccions imposades per la Unió Europea i es puguin seguir utilitzant els seus verins més nocius. És per tot això que Greenpeace va iniciar una campanya de recollida de signatures per tot Europa per demanar als governs la prohibició dels insecticides més perjudicials per a les abelles (imidacloprid, clotianidina, tiametoxam, fipronil, clorpirifos, deltametrin i cipermetrin) i per demanar un pla integral per a la protecció de les abelles i altres pol•linitzadors. També reclama que s'estableixi un full de ruta per incrementar la superficie d'hectàries dedicades a l'agricultura ecològica. (https://secured.greenpeace.org/espana/es/Que-puedes-hacer-tu/Ser-ciberactivista/salvar-abejas/#notell).