Back Estàs aquí:Home Informació Política Sarau Polític Escrits d'opinió dels grups polítics del municipi (gener 2015)

Escrits d'opinió dels grups polítics del municipi (gener 2015)

Els grups polítics del municipi comenten l'actualitat municipal d'aquest gener de 2015.

 

 

 

Any d'eleccions


El 2015 serà any d'eleccions. Al maig tindrem les municipals per escollir els governs dels ajuntaments (també del nostre). A la tardor, hi haurà les generals per escollir el govern espanyol, on previsiblement el PP perdrà la majoria absoluta i canviarà el panorama de tal manera que no ens estranyi que deixin d'odiar els catalans i tornin a parlar català en la intimitat. I, a Catalunya, tindrem les autonòmiques el 27 de setembre, després de l'acord entre Artur Mas i Oriol Junqueras de no precipitar-se i no convocar-les immediatament. Des de CiU ens sembla una decisió assenyada. Sense oblidar-nos de les ànsies independentistes, el que necessitem és calma perquè l'economia torni a agafar empenta i els ciutadans puguem sortir de la crisi. Com que des de fora no cal que esperem res, aquesta calma l'hem de trobar internament, a nivell català. Ni els partits espanyolistes ens han de fer por quan criden que ve el llop ni les noves formacions populistes que prometen utopies ens han de fer creure que els gossos es lliguen amb llonganisses. Ens cal, com dèiem, calma: aprovar un pressupost general, prioritzar les ajudes socials i fomentar l'economia.


A Sant Martí Sarroca seguim aquestes mateixes directrius: hem aprovat un pressupost realista, seguim donant suport a les polítiques socials per ajudar els més desfavorits i potenciem econòmicament el municipi mitjançant la promoció turística.


Modestament creiem que, ara que s'acaba la legislatura, hem fet una bona gestió municipal. Com que difícilment se'ns podrà criticar la nostra obra de govern, els partits de l'oposició ja han començat la seva precampanya amb l'únic objectiu d'erosionar la imatge de l'equip de govern i la de l'alcalde. Especialment deplorable és l'actitud de la CUP, que, a falta d'arguments sòlids i de propostes polítiques realistes, es dediquen a buscar la crispació, ja sigui fent-se expulsar dels plens municipals o polititzant un problema d'incivisme amb menors.


Resten per endavant quatre mesos abans de les eleccions municipals. Si la precampanya de l'oposició ha de ser aquesta, ja ens podem calçar. Procurarem no entrar en el seu joc i dedicar-nos únicament a la gestió municipal, que és la missió que ens vàreu encarregar els martinencs que ens donàreu el vostre suport fa quatre anys.

 

 

 

 

Silencis còmplices

 

Aquest més parlarem de silencis, concretament de tres desafortunats silencis eixordadors i escandalosos.
El primer silenci té a veure amb la vergonyosa situació viscuda en el ple extraordinari del dijous 22 de gener. Un ple on tots els partits de l'oposició van demanar explicacions a l'equip de govern sobre la condemna per agressió de l'alcalde Ramon Carbó i també van demanar la dimissió del mateix. Un equip de govern que no es va pronunciar, com titelles sense voluntat, un silenci còmplice, mentre l'alcalde deia que la seva agressió física a uns menors de 10 i 11 anys va ser una resposta proporcionada. Us convidem a escoltar la gravació del ple si voleu viure la magnitud de la tragèdia. (http:/www.dropbox.com/s/nvcbu44uh1m7pnn/pleextra22-1_cut.mp3?dl=0).


Estem acostumats a l'actitud dèspota, autoritària i tirànica d'aquest alcalde, sabem que no tindrà la decència d'assumir la seva responsabilitat i dimitir, fins i tot en un atac delirant paranoic va acusar l'oposició de manipular els jutjats de Vilafranca, però que els titelles seguissin en silenci i mirant a terra era força trist.


Malauradament, el ple del passat desembre no va ser menys vergonyós i el silenci va tenir, també, un paper important. On hi havia d'haver discussió política, només va haver-hi insults i prepotència de l'alcalde, recolzat per la resta de l'equip de govern. L'expulsió de la regidora d'aquest grup no va tenir més justificació que evitar, de la manera que fos, la defensa de les al·legacions a les ordenances fiscals que aquest grup havia presentat. Al·legacions que demostraven que una altra manera de gestionar més justa socialment és possible. Es pretenia introduir bonificacions als impostos municipals per a aquelles famílies més afeblides que ja s'estan aplicant arreu del país, no cal anar més lluny de Vilafranca del Penedès. Aquí rau el problema. Si els martinencs són conscients de que en altres municipis s'apliquen bonificacions per a famílies monoparentals en l'IBI, potser ho començaran a demanar al municipi. La informació sempre produeix por als governants, doncs un poble informat és un poble respectat.


Aquest silenci còmplice davant l'abús recorda un segon silenci viscut aquest mes. El silenci corporativista que ha destapat el documental Ciutat Morta i que ha posat en qüestió la manera en què jutges, polítics i mitjans de comunicació actuen davant de casos en què es denuncien abusos policials. Una d'aquestes altres "ciutats mortes" és el Vendrell. Des que es va saber que un jove de la ciutat, Yassir el Younoussi, havia mort a la comissaria dels Mossos d'Esquadra el 31 de juliol de 2013 en circumstàncies poc clares, es va crear el Grup de Suport Justícia x Yassir per tal de demanar que s'aclarissin les causes de la mort (la versió oficial diu que va morir per elevat consum de cocaïna, però l'autòpsia ho contradiu i hi ha un vídeo que mostra que el van tenir 38 minuts lligat a la cel·la de boca terrosa amb un casc integral del revés, i que aleshores el van trobar mort).
Per acabar, i ja que utilitzen una revista per fer aquest escrit, volem mostrar la nostra condemna sense pal·liatius de l'atemptat terrorista a la revista francesa Charlie Hebdo. Una salvatjada, incomprensible i injustificable, que posa en safata de plata el cap dels francesos a mans del Front Nacional, entre moltes altres coses. La nostra màxima solidaritat amb les víctimes i els seus familiars. I el nostre suport total a la revista afectada i a la llibertat d'expressió.


Van morir 12 persones. Encara són tres menys de les 15 persones que l'Estat espanyol va assassinar a la frontera de Ceuta, disparant pilotes de goma contra pobres que simplement intentaven arribar nedant a una platja a la recerca d'una vida millor. Llavors no hi va haver tant d'escàndol, és clar. Fins i tot van intentar tapar amb mentides i enganys, negant els trets i arribant a responsabilitzar les pròpies víctimes d'aquestes morts. Tan assassins són els terroristes d'avui, com els de llavors. Que aquestes coses no moguin a l'odi, sinó a la reflexió, per entendre que el patiment que avui viuen a França, es viu diàriament en moltes part del món, incloses les nostres pròpies fronteres, i sembla que només quan ens toca "a nosaltres" és notícia d'impacte. Aquest és el tercer silenci que volen que no escoltem.


Esperem que aquests tres silencis es trenquin per poder tenir el poble que volem, el país que necessitem i el món que desitgem. Us convidem a desafiar tots junts els interessos dels poderosos. Qui renuncia als seus drets, renuncia a la seva llibertat. Prou silencis.


Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

 

 

 


Sant Martí té un problema i es diu Ramon Carbó


És lamentable, però a Sant Martí tenim un alcalde que, per comptes d'actuar amb responsabilitat per resoldre problemes, intenta imposar la seva autoritat amb reiterades actituds d'abús de poder que no fan més que enrarir l'ambient d'un municipi que el que vol és viure tranquil. I tot això amb l'incondicional suport de CDC i UDC, que ho voten tot al seu costat.

D'exemples, n'hi ha per donar i per vendre, malauradament. Fa uns dies vèiem per televisió l'exposició del problema urbanístic de la Bleda. La periodista preguntava a l'alcalde què pensava fer per resoldre el conflicte i ajudar els veïns. Santa innocència! Si resulta que l'alcalde i els seus regidors són els que es van carregar la taula de treball, els que ha trencat el diàleg perquè els interessa anar amb mà dura i desafiant, els que s'han negat a consultar la ciutadania,... Ho hem dit mil vegades: Ramon Carbó no pot resoldre el problema perquè ha demostrat sobradament que ni té voluntat de diàleg ni tarannà per resoldre conflictes, més aviat el contrari, té una tendència preocupant a crear conflictes.

Una altre exemple recent ha vingut per les actituds reiterades de l'alcalde al carrer. La seguretat és un aspecte clau, però és cosa de la policia i no es pot exercir de manera barroera per part de cap persona, i menys contravenint la legalitat. Quan, a més, un s'atreveix a tocar un menor, la cosa ja arriba a extrems insòlits. No és la primera vegada que Sant Martí viu episodis en què l'alcalde busca més problemes dels que hi ha. I tot plegat té conseqüències: des dels problemes urbanístics fins als embolics als quals estem massa acostumats i que ens fan perdre temps, esforços i diners de tots.

Per als qui estimem Sant Martí, la seva convivència i la seva qualitat de vida, és preocupant i vergonyant veure segons quines actituds del màxim representant de l'Ajuntament, amb la connivència dels que l'envolten. Amb l'afer dels dos menors, a més, s'ha traspassat el límit de la legalitat i l'ètica, intentant fins i tot manipular l'opinió pública amb comunicats de premsa poc fidels a la realitat i amb clara voluntat de distorsionar la percepció dels fets. Però d'aclarir els fets, ja se n'ha encarregat la Justícia en forma de condemna.

A Sant Martí l'alcalde ha estat partícip de diferents embolics: ha reprimit de mala manera crítiques per la festa major, s'ha enfrontat a col·lectius de veïns que defensen els seus interessos, i ara fins i tot ha estat condemnat en un judici d'agressió a menors.

Però aquests dies ha succeït una cosa que encara és més greu: l'equip de govern ha enviat un comunicat als mitjans de comunicació (reproduït en alguns mitjans com El Cargol) en nom de l'Ajuntament, en el qual s'escampa per tota la comarca la imatge de Sant Martí com un poble amb un problema d'incivisme generalitzat, tot per justificar l'actitud de l'alcalde. En qualsevol cas, si el problema d'incivisme és tant greu com ens intenten fer creure, el que ha de fer l'alcalde i qualsevol govern és aplicar les ordenances o, si cal, endurir-les, i quan calgui sancionar a qui calgui, però mai traspassar la barrera del contacte físic, ningú l'ha votat perquè faci això.

És molt greu que per tapar les vergonyes de l'alcalde i la seva actitud incívica, es faci un comunicat malmetent el bon nom del nostre municipi i difonent arreu que estem pràcticament en estat d'excepció, quan tots els qui vivim a Sant Martí sabem que no és així. Donada la gravetat que entenem que suposa aquesta situació, els regidors de l'oposició en bloc, el PSC amb ERC i la CUP, vam arribar a l'acord de convocar un ple extraordinari per tal que l'alcalde doni explicacions, tant pel que fa al tema de les agressions com pel que fa als desperfectes ocorreguts al mobiliari urbà, que tant s'han esforçat en difondre.

¿Recordeu quan el PP s'inventa greus problemes d'Estat per justificar la seva actitud? Doncs l'alcalde de CiU a Sant Martí no actua de forma gaire diferent. El problema és que el surrealisme arriba ja a extrems perillosos i tot plegat ens porta a una conclusió: Sant Martí té un problema, sí, però es diu Ramon Carbó.

 

 

No es fa així, senyor alcalde, no es fa així


Comencem l'any 2015 i el comencem amb actuacions polítiques del senyor alcalde i el seu equip de govern de C. i U. molt deplorables i reprovables.

La més denigrant i reprovable, apareguda a tota la premsa comarcal, ha estat la denúncia d'uns pares del poble per agressió del nostre alcalde als seus fills, dos vailets menors d'edat. En un primer moment ens va costar de creure que això pogués ser veritat, però la realitat supera la ficció i així es va confirmar. Llavors vàrem posar fil a l'agulla per recava informació i no fer-nos ressò de noticies que fossin falses. Desgraciadament, es va confirmar la notícia i la crua realitat.

El fets, un cop confirmats i cronificant-los, van resultar ser com segueix: el dia 26 de desembre al matí, el senyor alcalde recrimina a dos nens que sembla ser estaven fen un mal ús de mobiliari urbà, malmetent-lo. En veure-ho, el nostre alcalde els ho recrimina i aquests vailets se'n foten. I, és clar, coneixent com coneixem el caràcter d'aquest senyor, s'enfronta a ells i, com un energumen qualsevol, s'agafa una vegada més la justícia pel seu compte i els agredeix, en comptes d'avisar els pares o els cossos de seguretat. (Fem servir aquest terme: "agressió" perquè, a hores d'ara, hem tingut accés a la sentència judicial inculpatòria i ho reflecteix amb aquests termes).

Ja ha passat altres vegades que el senyor alcalde es comporta així, però aquesta vegada ha creuat tots els límits. Eren vailets molt joves i, encara que puguem acceptar que estaven sent molt incívics, no pot ser que s'agafi la justícia pel seu compte i menys sent infants i ell el càrrec públic de màxima representació del poble: l'alcalde. Creiem que una persona amb aquests dèficits personals de comportament no hauria de ser la imatge pública d'un municipi com Sant Martí. El reprovem des d'aquí públicament i demanem disculpes com força política present al Consistori.
Alhora, corroborem el fracàs del govern municipal en la detecció de possibles problemes de comportament incívic i, mitjançant la mediació, intentar solucionar-los. Tinguem en consideració que en aquest poble ens coneixem pràcticament tothom i això podria facilitar les coses.

Una altre imatge també altament negativa del nostre municipi l'ha ofert aquest alcalde amb la seva participació al programa Els Matins de TV3, debatent amb una representació dels veïns afectats per la urbanització de la zona urbana de la Bleda. Creiem que el que havia de fer era donar la cara i no fer-ho per via telefònica. Havia d'anar als estudis junt amb els veïns i no amagar-se darrere el telèfon, repetint els raonaments de fa anys amb una cantarella que no donava cap credibilitat als seus arguments. Tots sabem que un altre model d'urbanització és possible a la Bleda.
A ran d'aquests comportaments i posteriors aparicions al mitjans de comunicació, el nom de Sant Martí Sarroca s'ha vist desprestigiat i tot el que hem anat aconseguint entre tots per promocionar el nostre poble se n'ha anat en orris ràpidament. El comportament deplorable d'aquesta persona i els que li donen cobertura i li riuen les gràcies en són culpables tots.

Què se n'ha fet del sentit de l'eslògan del qual presumien no fa tant de temps "un poble per viure i conviure", si només volen solucionar els problemes a bufetades i per "pebrots".

Diem prou, si el senyor alcalde Ramon Carbó no se sap comportar d'una manera més racional i digna, que plegui. Sant Martí Sarroca hi guanyarà.