Back Estàs aquí:Home Informació Opinió

La diversitat i la pluralitat com a riquesa

Editorial

Sant Martí, com tot el Penedès i una part considerable de Catalunya, es va vestir de blanc el passat 4 de febrer. Havia estat anunciada, però tot i amb això la nevada va alterar la vida quotidiana, va limitar la mobilitat i va suspendre activitats quotidianes com les escoles i altres serveis bàsics. Malgrat això, va ser un esdeveniment viscut amb un somriure per molta gent. La neu va transformar l'espai i li va atribuir una estètica diferent de la que és habitual. Perquè, de la neu, no en valorem pas la seva capacitat uniformitzadora, el color blanc i gris, sinó el seu poder transformador. En aquesta edició, mostrem en imatges l'efecte estètic que la neu va causar en el paisatge martinenc, l'activitat dels serveis públics i com van viure alguns martinencs aquella jornada diferent.

La festa de Carnaval va tornar a donar una dimensió de diversitat, de pluralitat, de transformació i de transgressió de la quotidianitat a Sant Martí només quatre dies després de la visita de la neu. La trobada amb la disfressa, amb l'humor, amb el color i amb el ritme va omplir els carrers del poble de veïns i visitants, que no van esperar el permís de ningú més que la Reina i el Rei del Carnaval per participar de moltes maneres en aquesta cita.

La gestió dels afers públics, allò que rep el nom de política, és una altra activitat humana que té potencial transformador, sobretot si s'exerceix des dels principis democràtics. Estem a tres mesos justos de les eleccions municipals. Cada convocatòria electoral té transcendència perquè permet determinar els principis que han d'inspirar la gestió de l'administració local, com és aquest cas, i també els seus objectius i la imatge que transmet la població. Aquesta vegada, però, la cita amb les urnes té un valor afegit, ja que el país continua immers en una crisi econòmica descomunal, a la qual s'afegeix el descrèdit de les institucions. L'exigència, molt més estesa que altres vegades, és que les persones que s'ofereixen per exercir la funció pública com a electes tinguin comportaments ètics. Dit d'una altra manera, els ciutadans esperen que se'ls reconegui com a governants autèntics de les institucions i no com a súbdits o simples contribuents.

El Martinet vol continuar fidel al seu compromís de contribuir a la pluralitat, a recollir l'objectivitat dels fets i a divulgar l'activitat dels seus veïns i entitats. Amb aquest compromís, El Martinet va ser dels primers mitjans que al seu moment van apostar per la xarxa digital i va crear el seu web. Ara, fent un pas més per continuar al dia, assumeix la fita de dinamitzar el web, de renovar els continguts de forma quotidiana per tal de recollir l'actualitat relacionada amb la vida local i, alhora, fer present l'activitat social i cultural del municipi a la xarxa com una contribució més a la diversitat del país, d'Europa i del món.

EQUIP DE REDACCIÓ

La importància de tenir ambició i sentit de poble

L'aposta per portar l'educació Secundària a Sant Martí s'ha consolidat amb la posada en funcionament del nou edifici de l'institut Alt Foix, després de vuit anys de classes en mòduls provisionals prefabricats.

En els dies que vivim, no és només una magnífica aportació al patrimoni local i d'aquest territori que s'ha acabat denominant Alt Foix. La inauguració del nou edifici de l'institut és també una fita d'aquelles que restitueixen el valor de la política, de les institucions i dels principis democràtics perquè representa haver fet realitat una reivindicació iniciada el 1995, ara fa justament vint anys. En aquells moments eren molts els que consideraven no tan sols innecessari sinó fins i tot inconvenient una aspiració d'aquest tipus. Ara es fa palès el mèrit d'haver aixecat el cap per agafar perspectiva i tenir una ambició de poble i de territori que ha fet possible aquest resultat.

El passat 14 de març, amb la inauguració del nou edifici es va donar doble premi a aquells que van marcar-se aquella fita: per una banda, la consolidació del centre educatiu; per l'altra, el compromís adquirit per la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, d'ampliar al Batxillerat l'oferta formativa de l'institut.

L'anunci de la consellera és també, i per damunt de tot, un reconeixement a la tasca educativa, al compromís i a l'empenta d'un claustre de professionals que malden dia a dia a formar i a donar pautes als estudiants que tenen a càrrec seu. I, val a dir-ho també, el reconeixement s'ha d'estendre als nois i noies que estudien al centre per la seva resposta als estímuls i aportacions que reben.

Les pàgines d'El Martinet són testimoni de la reivindicació permanent de l'institut Alt Foix per aconseguir allò que la consellera Rigau va prometre durant l'acte d'inauguració de l'edifici. Un altre reconeixement, doncs, per a l'equip docent per creure en allò que estan fent.

L'Alt Foix ha decidit ara fer un pas més i no tan sols aportar coneixement als estudiants, sinó que aquests i el mateix centre s'impliquin en la vida social de la zona on està ubicat. Per una banda, fa un oferiment d'espai i de material en forma de biblioteca pública i d'espai per a l'estudi obert a tota la població tan bon punt pugui posar-ho en funcionament, a més d'un recinte per a la divulgació en diverses formes. Per l'altra, un oferiment de serveis a la comunitat que ja enceten de forma immediata amb cursets destinats a apropar la informàtica i les tecnologies de la comunicació als sectors de la població que han quedat més allunyats d'aquests avenços.

Vint anys després d'aquella primera empenta, ens hem de felicitar tots perquè una eina de coneixement tan potent com l'institut retorni a la zona que l'acull algunes de les seves potencialitats i obri les seves portes i dediqui part del seu treball al conjunt de la població.

EQUIP DE REDACCIÓ

Els ciutadans volen tutelar la gestió política d'una forma més directa

 

Mai no s'havia fet tan palès com ara que la democràcia no es limita al fet d'anar a votar cada quatre anys o quan toqui. Alguns mandataris estan començant a entendre que unes eleccions els atorguen un càrrec de responsabilitat pública i en alguns casos també un lloc de treball des del qual ha d'exercir una tasca de gestió institucional.

​Però això no vol dir que els ciutadans ja no puguin fer res fins al cap de quatre anys més a l'hora de votar. La crisi econòmica, però sobretot la crisi institucional que patim, han fet palès el poder que els ciutadans poden exercir contra majories absolutes i contra atribucions institucionals quan s'entesten a ignorar el clam del carrer. Els ciutadans són qui paga, tant els mandataris polítics com la gestió política que aquests mandataris realitzen.

​Per això, un polític que pensi que si ha guanyat unes eleccions té quatre anys de carta blanca per actuar com li sembli, és que o bé als seus conciutadans no els afecta gaire la seva gestió o bé no entén que hi ha un segment molt important de població que reclama el seu dret a incidir en la política diària, en la gestió de les institucions, perquè això els afecta. La desconfiança creixent en les institucions públiques fa que els ciutadans vulguin tutelar d'una forma més directa i immediata la gestió política.

​Pensem que, davant la imminència de les pròximes eleccions municipals, aquesta és una reflexió necessària. Que les persones i les formacions polítiques que el pròxim 24 de maig surtin elegides per dirigir la política municipal en els pròxims quarte anys tinguin en compte aquesta reflexió serà el que marqui la frontera d'una administració democràtica a l'ajuntament/als ajuntaments.

L'EQUIP DE REDACCIÓ

Els insecticides sistèmics, una amenaça global per als ecosistemes vius

EDUARD FORNELLS

Els insecticides més utilitzats representen una greu "amença global per a la diversitat biológica", segons un informe conegut recentment i realitzat per un grup de treball de la Unió Internacional per a la Defensa de la Natura.

L'estudi portat a terme per 53 científics internacionals i publicat a la revista científica Environmental Science and Pollution Researc, aporta unes preocupants conclusions sobre les conseqüències de l'ús massiu dels insecticides àmpliament utilitzats, els sistèmics (com els neonicotinoids i el fipropil). (http://www.tfsp.info/worldwide-integrated-assessment/).

Aquests insecticides sistèmics (el producte s'incorpora a la saba i arriba a totes les parts de la planta) s'utilitzen sobre centenars de milions d'hectàrees de superfícies agràries al nostre planeta. Tant és així, que representen el 40 % dels insecticides que s'utilitzen a escala mundial.
Les conclusions d'aquest informe són alarmants. Destaca que "el grup de treball sobre pesticides sistèmics és la resposta de la comunitat científica sobre l'impacte d'aquests verins sobre la biodiversitat i els ecosistemes i la seva intenció és aportar la definitiva visió de la ciència per informar i prendre unes decisions millors i ràpides".

A l'estudi, es demana que els governs apliquin regulacions més severes sobre la comercialització i l'ús d'aquests insecticides i es comenci a planificar una retirada global o almenys a elaborar plans per a la seva reducció del seu ús. Segons els científics, l'actual ús a gran escala d'aquests insecticides és insostenible. Esmenten que els elements bàsics per al funcionament dels ecosistemes estarien sent alterats per aquests verins.

Enverinament d'abelles i d'altres pol•linitzadors imprescindibles

El tema "estrella" d'aquest informe ha estat el de "les abelles". L'estudi reafirma la gravetat del problema: l'afectació i disminució que provoca en aquests insectes beneficiosos l'ús d'aquests productes químics. Argumenten amb preocupació el fet que s'han trobat concentracions de neonicotinoids en les àrees tractades i l'afectació negativa que tenen en les abelles, en afectar la capacitat d'aprenentatge, la recerca d'aliment, la longevitat, la seva resistència a malalties i la seva fecunditat. L'estudi també es mostra contundent sobre l'afectació negativa que aquests productes tenen sobre la biologia dels borinots.
Una altra de les conclusions és que a més de posar en risc les abelles, també afecta negativament altres pol•linitzadors com les papallones i una àmplia gamma d'invertebrats com els cucs de terra i vertebrats com les aus. Afegeixen que "l'evidència és clara i que estem assistint a una amenaça a la productivitat dels nostre medi ambient natural agrari, equivalent al que han representat els organofosforats o el DDT".

Lluny de protegir la producció d'aliments, l'ús d'aquests pesticides neonicotinoids està amenaçant la infraestructura mateixa que la fa possible i posa en perill els pol•linitzadors, els hàbitats i els organismes que mantenen a ratlla les plagues que de manera natural trobem als nostres ecosistemes.
L'estudi es mostra contundent quan afirma que les mostres d'aigua analitzades en diversos punts del planeta han mostrat que de manera regular s'excedeixen els límits ecotoxicològics i que es detecten aquestes substàncies en concentracions variables fora de les zones on s'han utilitzat. D'aquesta manera i degut a la seva solubilitat en l'aigua, aquests compostos tòxics són transportats i poden contaminar àrees més extenses i entrar en contacte amb éssers vius de cursos fluvials, estuaris i ecosistemes costaners. Per tant, important afectació també sobre les aus, peixos i amfibis.

Per tant, el panorama que dibuixa l'informe va molt més enllà de l'afectació negativa que tenen aquests verins no tan sols sobre les abelles, sinó també sobre insectes que tenen un paper clau en l'ecologia i en l'economia agrària, ja que molts cultius depenen de la pol•linització.

Efectes tòxics indiscriminats i persistents
Entre els pesticides sistèmics objectes de l'estudi es troben algunes matèries actives molt utilitzades en cultius agrícoles, també a la vinya i en jardineria, com l'imidacloprid (actualment molt utilitzat en el control del morrut de les palmeres), l'acetamid, el clothianidin, el dinotefuran, el nitenpyram, el thiacloprid o el fipronil, entre d'altres.

L'informe també destaca el caràcter persistent dels neonicotinoids, capaços de perdurar al sòl durant mesos o fins i tot anys, en alguns dels casos estudiats. Aquesta persistència incrementa la possibilitat de causar efectes tòxics en augmentar la durada de l'exposició d'aquestes substàncies per part d'espècies que no són l'objectiu dels tractaments. És a dir, amb l'ús d'aquestes substàncies afectem negativament espècies que no són considerades plaga i que moltes vegades són espècies beneficioses i claus per a l'equilibri dels ecosistemes.

Però davant d'aquest estudi, el lobby de la industria química no descansa: segueix pressionant els governs i farà tot el que estigui al seu abast perquè s'aixequin les petites restriccions imposades per la Unió Europea i es puguin seguir utilitzant els seus verins més nocius. És per tot això que Greenpeace va iniciar una campanya de recollida de signatures per tot Europa per demanar als governs la prohibició dels insecticides més perjudicials per a les abelles (imidacloprid, clotianidina, tiametoxam, fipronil, clorpirifos, deltametrin i cipermetrin) i per demanar un pla integral per a la protecció de les abelles i altres pol•linitzadors. També reclama que s'estableixi un full de ruta per incrementar la superficie d'hectàries dedicades a l'agricultura ecològica. (https://secured.greenpeace.org/espana/es/Que-puedes-hacer-tu/Ser-ciberactivista/salvar-abejas/#notell).

Subcategories

Editorial

Comunicats d'opinió