Consumació d'una indignitat i abús (sentència del Tribunal Suprem)

Consumació d'una indignitat i abús

El dilluns 14 d'octubre de 2019 ha estat la data en què s'ha consumat la indignitat i l'abús comesos per l'Estat espanyol contra el conjunt de la societat catalana. El col•lectiu d'El Martinet ens afegim a la indignació i rebuig generalitzats per la sentència del Tribunal Suprem contra Oriol Junqueras, Carme Forcadell, Jordi Cuixart, Jordi Sánchez, Joaquim Forn. Jordi Turull, Josep Rull, Raül Romeva, Dolors Bassa, i també contra Meritxell Borràs, Carles Mundó i Santi Vila.


Per la immensa majoria de la societat catalana, sigui partidària de la independència, contrària o indiferent, la sentència del Tribunal Suprem espanyol contra els presos polítics perseguits pels fets relacionats amb l'1 d'octubre de 2017 demostra l'afany de revenja de les institucions cortesanes contra una societat que s'identifica majoritàriament com a col•lectivitat, tot i el seu pluralisme intern.
La indignitat d'aquest episodi va començar amb accions successives destinades a encendre guspires per justificar una resposta violenta de les forces repressives de l'Estat. És el cas de l'entrada a diverses dependències de la Generalitat el 20 de setembre de 2017 a càrrec de la Guàrdia Civil i l'intent d'atacar la seu de la CUP a Barcelona per part de la policia governativa espanyola. No es pot oblidar tampoc les accions de persecució policial contra la preparació de l'1-O, que van culminar amb la vergonyosa actuació de forces i cossos policials espanyols contra població pacífica i indefensa el dia del referèndum, la responsabilitat de la qual, per cert, ningú no ha volgut assumir, encara, malgrat l'abundància de condecoracions i homenatges realitzats en seus judicials i casernes.
Més de dos anys porten ja a la presó en Jordi Cuixart i Jordi Sánchez, i falta poc perquè arribin a aquest temps la resta de condemnats. Ni tan sols amb la sentència del Tribunal Suprem, no hi haurien hagut de passar ni un sol dia de forma preventiva. Però tampoc podem oblidar les imatges vergonyants del judici. La Fiscalia, amb una actitud displicent i ignorant, amb episodis que palesaven l'ensinistrament de testimonis i la tolerància amb falsedats que, fins i tot, van haver ser desqualificades per la presidència del tribunal per la seva grolleria. O les limitacions imposades al dret de defensa. Afegim-hi que els jutges ni tan sols s'han interessat a seguir el judici, com ho demostra la sentència contra la consellera de Treball Dolors Bassa, que els magistrats han confós amb Clara Ponsetí, tot i que la consellera d'Educació a l'exili ni tan sols s'asseia al banc dels acusats.
Tot plegat no té gairebé a veure ni amb el compliment de la llei ni amb una justícia independent i imparcial que hauria de ser garantia d'una democràcia lliure i participativa.