Back Estàs aquí:Home Informació Opinió La Finestra

Nova passera a la riera, suficient o insuficient?

quefers aigua setembre

Els insecticides sistèmics, una amenaça global per als ecosistemes vius

EDUARD FORNELLS

Els insecticides més utilitzats representen una greu "amença global per a la diversitat biológica", segons un informe conegut recentment i realitzat per un grup de treball de la Unió Internacional per a la Defensa de la Natura.

L'estudi portat a terme per 53 científics internacionals i publicat a la revista científica Environmental Science and Pollution Researc, aporta unes preocupants conclusions sobre les conseqüències de l'ús massiu dels insecticides àmpliament utilitzats, els sistèmics (com els neonicotinoids i el fipropil). (http://www.tfsp.info/worldwide-integrated-assessment/).

Aquests insecticides sistèmics (el producte s'incorpora a la saba i arriba a totes les parts de la planta) s'utilitzen sobre centenars de milions d'hectàrees de superfícies agràries al nostre planeta. Tant és així, que representen el 40 % dels insecticides que s'utilitzen a escala mundial.
Les conclusions d'aquest informe són alarmants. Destaca que "el grup de treball sobre pesticides sistèmics és la resposta de la comunitat científica sobre l'impacte d'aquests verins sobre la biodiversitat i els ecosistemes i la seva intenció és aportar la definitiva visió de la ciència per informar i prendre unes decisions millors i ràpides".

A l'estudi, es demana que els governs apliquin regulacions més severes sobre la comercialització i l'ús d'aquests insecticides i es comenci a planificar una retirada global o almenys a elaborar plans per a la seva reducció del seu ús. Segons els científics, l'actual ús a gran escala d'aquests insecticides és insostenible. Esmenten que els elements bàsics per al funcionament dels ecosistemes estarien sent alterats per aquests verins.

Enverinament d'abelles i d'altres pol•linitzadors imprescindibles

El tema "estrella" d'aquest informe ha estat el de "les abelles". L'estudi reafirma la gravetat del problema: l'afectació i disminució que provoca en aquests insectes beneficiosos l'ús d'aquests productes químics. Argumenten amb preocupació el fet que s'han trobat concentracions de neonicotinoids en les àrees tractades i l'afectació negativa que tenen en les abelles, en afectar la capacitat d'aprenentatge, la recerca d'aliment, la longevitat, la seva resistència a malalties i la seva fecunditat. L'estudi també es mostra contundent sobre l'afectació negativa que aquests productes tenen sobre la biologia dels borinots.
Una altra de les conclusions és que a més de posar en risc les abelles, també afecta negativament altres pol•linitzadors com les papallones i una àmplia gamma d'invertebrats com els cucs de terra i vertebrats com les aus. Afegeixen que "l'evidència és clara i que estem assistint a una amenaça a la productivitat dels nostre medi ambient natural agrari, equivalent al que han representat els organofosforats o el DDT".

Lluny de protegir la producció d'aliments, l'ús d'aquests pesticides neonicotinoids està amenaçant la infraestructura mateixa que la fa possible i posa en perill els pol•linitzadors, els hàbitats i els organismes que mantenen a ratlla les plagues que de manera natural trobem als nostres ecosistemes.
L'estudi es mostra contundent quan afirma que les mostres d'aigua analitzades en diversos punts del planeta han mostrat que de manera regular s'excedeixen els límits ecotoxicològics i que es detecten aquestes substàncies en concentracions variables fora de les zones on s'han utilitzat. D'aquesta manera i degut a la seva solubilitat en l'aigua, aquests compostos tòxics són transportats i poden contaminar àrees més extenses i entrar en contacte amb éssers vius de cursos fluvials, estuaris i ecosistemes costaners. Per tant, important afectació també sobre les aus, peixos i amfibis.

Per tant, el panorama que dibuixa l'informe va molt més enllà de l'afectació negativa que tenen aquests verins no tan sols sobre les abelles, sinó també sobre insectes que tenen un paper clau en l'ecologia i en l'economia agrària, ja que molts cultius depenen de la pol•linització.

Efectes tòxics indiscriminats i persistents
Entre els pesticides sistèmics objectes de l'estudi es troben algunes matèries actives molt utilitzades en cultius agrícoles, també a la vinya i en jardineria, com l'imidacloprid (actualment molt utilitzat en el control del morrut de les palmeres), l'acetamid, el clothianidin, el dinotefuran, el nitenpyram, el thiacloprid o el fipronil, entre d'altres.

L'informe també destaca el caràcter persistent dels neonicotinoids, capaços de perdurar al sòl durant mesos o fins i tot anys, en alguns dels casos estudiats. Aquesta persistència incrementa la possibilitat de causar efectes tòxics en augmentar la durada de l'exposició d'aquestes substàncies per part d'espècies que no són l'objectiu dels tractaments. És a dir, amb l'ús d'aquestes substàncies afectem negativament espècies que no són considerades plaga i que moltes vegades són espècies beneficioses i claus per a l'equilibri dels ecosistemes.

Però davant d'aquest estudi, el lobby de la industria química no descansa: segueix pressionant els governs i farà tot el que estigui al seu abast perquè s'aixequin les petites restriccions imposades per la Unió Europea i es puguin seguir utilitzant els seus verins més nocius. És per tot això que Greenpeace va iniciar una campanya de recollida de signatures per tot Europa per demanar als governs la prohibició dels insecticides més perjudicials per a les abelles (imidacloprid, clotianidina, tiametoxam, fipronil, clorpirifos, deltametrin i cipermetrin) i per demanar un pla integral per a la protecció de les abelles i altres pol•linitzadors. També reclama que s'estableixi un full de ruta per incrementar la superficie d'hectàries dedicades a l'agricultura ecològica. (https://secured.greenpeace.org/espana/es/Que-puedes-hacer-tu/Ser-ciberactivista/salvar-abejas/#notell).