Back Estàs aquí:Home Informació Opinió El Niu La regeneració ha d'arribar a tot arreu

La regeneració ha d'arribar a tot arreu

Acabàvem de deixar com qui diu les felicitacions i els bons auguris per a un any nou, la lluïssor als ulls dels més petits per l'ambient i totes les gratificacions que estan associades a Nadal quan París es va tacar de la sang vessada a Charlie Hebdo. Els autors de la massacre van dir que ho feien en nom del seu profeta Mohamed.

El crim comès a França pels fanàtics totalitaris no pot ser, però, l'excusa perquè a molts indrets de l'Europa comunitària, i molt especialment a l'Estat espanyol, s'instauri un taló en blanc per actuar de forma arbitrària. La temptació és molt forta i els primers indicis de propagandisme per part del govern espanyol destinats a recuperar la credibilitat que han perdut per les seves mentides, falsedats i maniobres fosques, ja s'han començat a veure.

Entre nosaltres un adult, que va resultar ser l'alcalde de Sant Martí, va bufetejar dos nens de no més d'onze anys en nom del civisme perquè feien entremaliadures al carrer. Els menors potser mereixien una reprensió perquè els quedés ben clara la seva malifeta, però proporcionada a la seva edat i al seu context. El que no tocava de cap manera era agredir-los físicament i enviar després una nota de premsa que elevava els nens a la categoria d'una banda de brètols i delinqüents. I tot per justificar l'actitud d'un adult que va perdre els papers.

L'incident ha estat jutjat per un tribunal de justícia i ha estat condemnat per la llei. Per això, ha tingut gran repercussió arreu i està donant una imatge de Sant Martí força negativa. A això, hi podríem afegir alguns dels precedents que tots tenim al cap. Per més inri, aquest no ha estat l'únic afer que ha tingut el mateix protagonista els primers dies de gener: hi ha també la denúncia dels afectats de la zona urbana de la Bleda a TV3, i el paper que hi va tenir el mateix alcalde.

Vivim en un país, Catalunya, que ni per Nadal ha deixat de desnonar famílies de casa seva o d'acomiadar treballadors de la seva feina. Estem traint l'ideal de la solidaritat, de la justícia i del benestar col•lectiu que va inspirar la creació de la Unió Europea. No és estrany, doncs, que a Grècia es comenci a fer palès d'una forma contundent i democràtica la reacció popular, a través de les urnes. D'una forma ben peculiar, aquells que han permès l'espoli amb l'especulació d'una bona part d'Europa han tingut la barra d'amenaçar els grecs i, de retruc, els que venim després perquè no votin les opcions polítiques que no els agraden.

A Grècia, com en altres països, comencen a passar factura als que han fet o han permès delictes com el cas Gürtel, el cas Bárcenas, el cas Palau de la Música, el cas Mercuri... o una aparent impunitat com la de membres de famílies molt respectades com els Pujol Ferrusola, els Botín, els Urdangarín-Borbón... i també el cas denunciat pel documental Ciutat morta a Barcelona. La situació actual, alerta, també empeny l'extrema dreta com el Front Nacional a França amb propostes dràstiques que sempre evoquen la violència. Però la depuració de responsabilitats per aquests casos o a Grècia arriba o haurà d'arribar a través de les urnes, del diàleg i del convenciment, no per mitjà de linxaments al carrer. És la diferència entre les actituds democràtiques i les que no ho són. Serem capaços de fer-ho aquí?

Editorial Gener 2015