Back Estàs aquí:Home Informació Opinió

Fets quotidians que fan història

El nostre municipi porta unes setmanes de frenesí amb la celebració d’actes d’especial rellevància. Just abans de començar l’estiu, l’escola Jaume Balmes va celebrar el seu 40è Aniversari. 40 cursos educant infants i joves, des de les primeres promocions que encara estaven marcades pel final d’una època de falta de llibertats. Quatre decennis en constant evolució en la formació tant dels pupils com del professorat en un edifici que també ha hagut d’evolucionar. Potser ara seria moment de poder demanar la renovació o la nova construcció d’un edifici per poder prescindir dels mòduls prefabricats, tal i com es va fer a l’institut Alt Foix. Des dels inicis de l’institut, que van ser íntegrament amb mòduls prefabricats situats al costat de l’escola i del camp de futbol, fins a la construcció de l’edifici actual ja ha acollit una desena de promocions i aquest any han celebrat el seu 10è Aniversari. A més, els alumnes de segon de batxillerat han estat els primers de l'institut que han fet la selectivitat.
​ Entre tantes celebracions ha passat un fet curiós d’esmentar i que es podria resumir en “el que no deixa fer l’ésser humà, ho fa la natura”. El relleu d'alcaldia no va ser possible en el moment que tocava. Però la baixa de paternitat de l’alcalde actual Toni Ventura va possibilitar que, encara que per un curt temps, el regidor d’ERC Joan Lluís Climent esdevingués alcalde accidental. Coses de la vida.
No podem deixar d’esmentar la calorada d’aquest mes de juny. Quan comença la calor i els dies s’allarguen fins ben entrada la nit, ens ensumem que l’estiu ha arribat, que les celebracions i les festes majors truquen a la porta i que podem gaudir dels sopars a la fresca. Esperem que la força amb què ha arribat la calor sigui un preludi de la força, les ganes i l’empenta per celebrar totes les festes majors del municipi, amb civisme, respecte i pau.
Bon estiu.
La Redacció

Nova passera a la riera, suficient o insuficient?

quefers aigua setembre

Participació i decisió

Editorial
El municipi de Sant Martí Sarroca ha donat suport , amb un inequívoc 69 per cent dels vots, al procés d'autodeterminació de Catalunya en les eleccions del passat 27 de setembre. Han estat uns comicis que han tingut una gran participació, tant al municipi com al conjunt de Catalunya.
Per si algú estava preocupat per la veu d'una difusa i desconeguda “majoria silenciosa”, ara aquesta majoria ja ha parlat. Les urnes han deixat clar que la ciutadania del país reclama no ser tractada com un menor d'edat. Els ciutadans volen decidir sobre el marc de relacions entre Catalunya i Espanya, fins i tot sobre la independència.
El país no està encara, però, en aquesta situació. Per començar, és imprescindible que d'aquestes eleccions en surti un govern. Això implicarà decisions transcendents, siguin quines siguin, tant per part de Junts pel Sí, la candidatura guanyadora, com de la CUP. Aquestes dues forces polítiques són les úniques que tenen capacitat real de determinar el govern de Catalunya, actualment.
S'ha de lamentar la forta càrrega d'hostilitat i d'agressivitat que s'està desfermant a les estructures de poder espanyoles, principalment les establertes a Madrid. ¿Amb actituds com aquestes es vol crear un clima de confiança, de diàleg i de solucions? Potser alguns a Catalunya volen tapar escàndols del tres per cent amb la bandera, però des de les institucions espanyoles es vol tapar amb aquest pretext la manca de voluntat de donar resposta a uns problemes reals dels ciutadans.
La Fira Medieval ha tornat a ser un esdeveniment que ha congregat l'atenció cap a Sant Martí. I això malgrat el canvi de data, un altre cop. El nou govern de l'Ajuntament ha demostrat que respecta i està disposat a potenciar iniciatives dels seus predecessors, aportant-hi coses noves, com l'atenció al comerç local i l'aposta decidida per la restauració i els cellers locals. Posats a buscar algun però, potser falta trobar punts de connexió més intensos amb el poble per aconseguir que els veïns del municipi se sentin més protagonistes que espectadors. La introducció a la història del poble és un pas interessant.
Aquest és l'objectiu d'una altra iniciativa que està a punt de tornar a fer que Sant Martí torni a ser centre d'atenció: la Cursarroca. Tant la fira medieval com la cita esportiva desenvolupen dos dels recursos més importants que té el municipi. Cal ser-ne conscients i valorar-ne la importància.

Per les obres els podem conèixer

L'Ajuntament de Sant Martí Sarroca es va constituir el passat 13 de juny, com a la resta del país, a partir dels resultats de les eleccions del 24 de maig. Finalment, AM-CUP, Movem i ERC van subscriure un acord que posa gent jove, amb il·lusió, amb noves maneres de fer i amb un ventall ampli i plural d'opcions al capdavant de l'Ajuntament. A l'altra banda, ha quedat CiU en solitari. Malgrat ser la candidatura més votada, no ha trobat ningú més que li faci costat, i això que la llista encapçalada per Ramon Carbó ha arribat a oferir l'alcaldia a canvi de continuar al govern.
Deixa un mal regust la reacció dels membres de la candidatura de CiU, i de les persones que els van fer costat, en la constitució del nou Ajuntament, marxant del Saló de Sessions abans d'acabar el ple. És un mal final per a una etapa que ha tingut dues majories absolutes per part d'aquells que van prometre fer "un poble per viure i conviure". Va ser impropi, per no utilitzar altres qualificatius, sentir titllar el nou govern municipal de "pacte de perdedors, de ressentits i de fracassats" i altres desqualificacions per part de qui pocs instants abans es mostrava satisfet dels anys que havia estat al govern municipal de Sant Martí. Ramon Carbó no va voler recordar que ell mateix havia arribat a l'Alcaldia per un pacte que va prendre el govern a la llista més votada i essent ell mateix el cap de la candidatura amb menys vots d'aquell consistori.
Ha arribat l'hora de treballar i d'arremangar-se per afrontar els dèficits i reptes feixucs que arrossega la política municipal martinenca. Probablement, l'Ajuntament està totalment sanejat en l'aspecte econòmic i financer. Però hi ha ferides per curar i qüestions cabdals per resoldre. L'urbanisme serà una de les proves més dures. I caldrà que s'hi posin sense perdre temps. Quatre anys de mandat passen molt de pressa quan s'ha d'encarrilar la Bleda i la Serra de Baix. I també perquè l'urbanisme martinenc deixi de ser la gran sangonera de les finances municipals i font de privilegis per a alguns. També s'haurà de recompondre les relacions de l'Ajuntament amb les entitats. El nou govern haurà de fer pedagogia i deixar ben clar que volen un altre estil de relació entre l'Ajuntament i els veïns...
Mentrestant, no és just que es valori el nou govern municipal pel que alguns diuen que són, amb penjaments i arguments poca-soltes que ja s'han començat a sentir. Al nou equip se l'haurà de valorar pel seu treball, pel resultat de les seves propostes, i també per l'obertura a la transparència i a la participació que tinguin.

Els canvis i els reptes no han fet més que començar
El temps de canvis no ha fet més que començar. En acabar l'estiu, els ciutadans i ciutadanes de Catalunya ens haurem d'enfrontar a les eleccions del 27 de setembre. A partir d'aquesta data, sigui quin sigui el resultat, res ja no serà el mateix en el terreny polític i cal prendre'n consciència, perquè això serà ara mateix. N'hem tingut una bona prova amb el trencament de la federació de Convergència i Unió (CiU), punt i final a una aliança d'èxit que va dur i sustentar Jordi Pujol a la Presidència de la Generalitat a partir de 1980, i també al mateix Artur Mas des de 2010. Deixant de banda la qualitat de les relacions entre CDC i UDC, la ruptura era un pas perquè Artur Mas pogués muntar la seva "llista del president" sense estar condicionat per Josep Antoni Duran i Lleida.
De moment, hem entrat a l'estiu, període vacacional i festiu per definició. Serà bo que l'aprofitem per contribuir en la mesura que puguem a enfortir la convivència, la il·lusió i l'energia que reclamen tots els reptes que tenim a tocar. Per tot això, desitgem bones festes majors a tots/es els/les veïns/nes del municipi.

LA REDACCIÓ

La regeneració ha d'arribar a tot arreu

Acabàvem de deixar com qui diu les felicitacions i els bons auguris per a un any nou, la lluïssor als ulls dels més petits per l'ambient i totes les gratificacions que estan associades a Nadal quan París es va tacar de la sang vessada a Charlie Hebdo. Els autors de la massacre van dir que ho feien en nom del seu profeta Mohamed.

El crim comès a França pels fanàtics totalitaris no pot ser, però, l'excusa perquè a molts indrets de l'Europa comunitària, i molt especialment a l'Estat espanyol, s'instauri un taló en blanc per actuar de forma arbitrària. La temptació és molt forta i els primers indicis de propagandisme per part del govern espanyol destinats a recuperar la credibilitat que han perdut per les seves mentides, falsedats i maniobres fosques, ja s'han començat a veure.

Entre nosaltres un adult, que va resultar ser l'alcalde de Sant Martí, va bufetejar dos nens de no més d'onze anys en nom del civisme perquè feien entremaliadures al carrer. Els menors potser mereixien una reprensió perquè els quedés ben clara la seva malifeta, però proporcionada a la seva edat i al seu context. El que no tocava de cap manera era agredir-los físicament i enviar després una nota de premsa que elevava els nens a la categoria d'una banda de brètols i delinqüents. I tot per justificar l'actitud d'un adult que va perdre els papers.

L'incident ha estat jutjat per un tribunal de justícia i ha estat condemnat per la llei. Per això, ha tingut gran repercussió arreu i està donant una imatge de Sant Martí força negativa. A això, hi podríem afegir alguns dels precedents que tots tenim al cap. Per més inri, aquest no ha estat l'únic afer que ha tingut el mateix protagonista els primers dies de gener: hi ha també la denúncia dels afectats de la zona urbana de la Bleda a TV3, i el paper que hi va tenir el mateix alcalde.

Vivim en un país, Catalunya, que ni per Nadal ha deixat de desnonar famílies de casa seva o d'acomiadar treballadors de la seva feina. Estem traint l'ideal de la solidaritat, de la justícia i del benestar col•lectiu que va inspirar la creació de la Unió Europea. No és estrany, doncs, que a Grècia es comenci a fer palès d'una forma contundent i democràtica la reacció popular, a través de les urnes. D'una forma ben peculiar, aquells que han permès l'espoli amb l'especulació d'una bona part d'Europa han tingut la barra d'amenaçar els grecs i, de retruc, els que venim després perquè no votin les opcions polítiques que no els agraden.

A Grècia, com en altres països, comencen a passar factura als que han fet o han permès delictes com el cas Gürtel, el cas Bárcenas, el cas Palau de la Música, el cas Mercuri... o una aparent impunitat com la de membres de famílies molt respectades com els Pujol Ferrusola, els Botín, els Urdangarín-Borbón... i també el cas denunciat pel documental Ciutat morta a Barcelona. La situació actual, alerta, també empeny l'extrema dreta com el Front Nacional a França amb propostes dràstiques que sempre evoquen la violència. Però la depuració de responsabilitats per aquests casos o a Grècia arriba o haurà d'arribar a través de les urnes, del diàleg i del convenciment, no per mitjà de linxaments al carrer. És la diferència entre les actituds democràtiques i les que no ho són. Serem capaços de fer-ho aquí?

Editorial Gener 2015

Subcategories

Editorial

Comunicats d'opinió