Back Estàs aquí:Home Informació Actualitat El Martinet, aquest octubre compleix 40 anys, 1976 - 2016

Actualitat

El Martinet, aquest octubre compleix 40 anys, 1976 - 2016

Octubre de 1976-2016 Quaranta anys d’El Martinet El mes d’octubre d’aquest 2016, el nostre butlletí local El Martinet commemorarà els 40 anys del seu naixement. Són quatre dècades dedicades a donar amb periodicitat mensual informació sobre l’activitat al municipi de Sant Martí Sarroca, tot contribuint al foment de la vida social i cultural martinenca. En una tasca tan dilatada que abasta quasi mig miler de mesos és lògic que hagin succeït un bona quantitat de vivències personals i organitzatives, esdeveniments, transformacions, adaptacions en el temps... I això tant en l’aspecte humà com en el tecnològic i logístic. Per aquests motius, creiem interessant d'oferir aquest reportatge repassant els 40 anys d’El Martinet, farcits de dades i de vicissituds força desconegudes per la majoria de martinencs, però que han fet possible arribar a la realitat actual: un butlletí d’informació sòlid com a referent local i comarcal.

Els antecedents, primers intents de donar informació

Tot i que Catalunya de sempre ha estat pionera en l’edició de revistes i butlletins d’informació local, i l'època republicana n’és un bon exponent fins a la dictadura de 1936, no tenim constància que a Sant Martí Sarroca n’hi hagués existit cap. Malgrat la llarga dictadura, sí que hi va haver algunes temptatives com la publicació del butlletí La Veu Juvenil, l’any 1973, on podem llegir els inquiets joves Miquel Folch, Ramon Jorba i Joan Ventura. Un petit butllet í de sis pàgines bilingües ciclostilades. A la Rovira Roja també van fer les primeres incursions editorials l’any 1980 amb el butlletí Les Alzines, un full informatiu de l’associació de veïns. Remenant per les golfes de les masies, també s’ha pogut trobar algun altre butlletí editat pels alumnes de l’escola en èpoques del final de la dictadura.

Octubre 1976, neix El Martinet

I així, recent liquidada la dictadura, un grup de martinencs intrèpids, format per un col·lectiu voluntarista, ideològicament plural i independent, conscients de la necessitat de disposar d’eines informatives que no van existir durant quaranta anys, a la vegada que ansiosos de resoldre el dèficit social de llibertat d’expressió, van decidir iniciar l’aventura d’editar un butlletí mensual d’informació local amb mitjans força escassos en recursos materials i humans i també en experiència. Li van posar el nom d’El Martinet. A la portada del primer número d’octubre de 1976, s'hi feia la corresponent declaració d’intencions, on es pot llegir entre altres observacions: “Amb aquest butlletí que apareixerà mensualment, volem solsament oferir i acceptar el diàleg del poble, explicar les activitats que en ell es desenvolupen, donar veu de lo que passa al nostre entor {sic}”. I, tal com deia Antoni Masó, un dels pioners entrevistats a l’octubre de1991 amb motiu del 15 aniversari, “l’objectiu principal era arribar a totes les cases del municipi i convertir-se en un mitjà de comunicació completament neutral en el qual tothom tingués cabuda”

Tres èpoques, diferents estils, mateixes voluntats

Una considerable activitat editorial que es pot resumir en aquestes significatives xifres: 438 números publicats (66+56+316) 17.096 pàgines editades 178.090 butlletins impresos I època: d’octubre de 1976 a març de 1982, dels números 1 al 66. Es va publicar durant cinc anys i mig, signant com editors en diferents moments: “Veïns del poble”, “Els mateixos de sempre”, “Quatre i el caporal”.
II època: d’abril de 1982 a desembre de 1986, dels números 1 al 56. Aquesta etapa va tenir una durada de quatre anys i mig, signant inicialment com a editor “Conselleria de Cultura de l’Ajuntament” per, més endavant, signar com a “Col·lectiu de redactors”. III època: de juny de 1987 fins a l'actualitat, dels números 1 al 316 (febrer 2016) ...i seguint). Gairebé 29 anys seguits. Inicialment, com a editor signava el “Col·lectiu de redactors” i, com a col·laboradors, “Entitats, veïns i Ajuntament de Sant Martí Sarroca”. Ben aviat, es va afegir a les dades tècniques els components de l’equip, amb els càrrecs corresponents. A mitjan 1989, es va afegir com a col·laboradors la Diputació de Barcelona i la Generalitat de Catalunya. Al gener de 1990, es va oficialitzar que l'editor era “El Martinet, Associació d’Informació i Divulgació Cultural de Sant Matí Sarroca”.

L’equip humà, veritable artífex d’aquesta tasca

Un munt de gent voluntària ha estat col·laborant en l'edició d'El Martinet al llarg de tots aquests quaranta anys. Moltes d’aquestes persones han aportat el seu treball a l’ombra, amb un gran esforç fet de forma discreta, amb il·lusions i desenganys, amb satisfaccions i sacrificis. Una valuosa tasca realitzada amb caràcter altruista per diversos equips: Antoni Masó, Lluís Pujadó (Sr), Carles Vallès, Pere Tort i Albert Pujadó varen ser els pioners de la primera època. Més endavant van incorporar-se a l’equip de redacció i direcció Pere Escofet, Laia Figueras, Magí Gausachs, Miquel Folch, Eva Codina, Glòria Figueres, Dolors Pugibet i Glòria Sogas. A mitjan de la segona època, hi va haver canvis en la redacció, que va quedar formada per Betlem Tena i Josep Ma Farré, ajudats per Josep Capdet, Pere Ventura, Àngels Rovirosa, Jordi Busquet, Àngels Cano, Joan Carles Morejudo, M. Rosa de Maya i Santi Sivill. A la tercera època, molt més prolongada que les dues anteriors, han estat moltes les persones que han format part de l’equip responsable. A l'abril de 1987, s’iniciaven com a Comissió Gestora Xavier Cadafalch, Julià Morejudo, Salvador Nogués, Victòria Sivill, Carme González, Santiago Suriol i Josep Anton Sibil. Més endavant, es van anar incorporant progressivament Joan Ametller, Agustí Salvà, Josep M. Chacón, Ismael Carbó, Josep Marlès, Rosa Torras, Josep Matas, Miquel Folch, Josep Ma Sala, Lluís Gili i Josep Anton Gabarrón, rellevant-se progressivament al llarg dels anys de manera que l’equip responsable ha estat format sempre per unes deu persones. Uns membres de l'equip tenien més dedicació que altres i amb Xavier Cadafalch com a cap visible i coordinador. De forma més esporàdica, també van passar per l’equip Aina Monsonís i Marta Tort, i en anys més propers s’incorporaren Núria Colet, Rosa Domènech, Josep Porcell, Albert Tort i Ma Antònia Lahuerta. Al desembre de 2013, es va retirar Xavier Cadafalch i les seves responsabilitats (portaveu, redacció i administració) es van distribuir entre els components d’un equip continuista reforçat per Fiona Ellis, Jeroni Rosell, Assun Domènech, Cristina Amela, i també Adrià Alvarado, Gemma López i Alba Neher com integrants de l'equip jove. Per explicar la continuïtat de la publicació d'El Martinet no es pot oblidar la vintena de persones que participen en el repartiment mensual dels butlletins ni tampoc els articulistes que col·laboren fidelment amb les seves feines específiques. Històricament, cal tenir en compte també mitja dotzena d’objectors de consciència que a finals dels anys 90, per mitjà del Servei Social Substitutori, van col·laborar en les tasques organitzatives i logístiques de la publicació. Fruit de la seva participació, Josep M. Sala i Josep Anton Gabarrón són encara avui membres de l’equip d'El Martinet. Un grup de jovenets, encapçalats per Gerard Cadafalch, durant quatre anys es van responsabilitzar de l'edició de les pàgines de la secció infantil El Petit Martinet.

L’edició del butlletí, una constant evolució

Des dels seus inicis fins al dia d’avui, són ben diversos els aspectes tècnics amb què s’ha anat treballant en la confecció i impressió del butlletí. També ha estat força variada la paginació, així com el tiratge, els continguts i la presentació final. Aturar-se a observar el procés d'edició és força il·lustratiu.
Els primers butlletins de la primera època constaven de 12 pàgines, sense numerar i sense cobertes. Inicialment, es mecanografien uns clixés per imprimir-ho a ciclostil. Posteriorment es va reproduir en fotocòpies, incorporant a partir de 1978 cobertes il·lustrades en dibuixos o fotos, sense numerar. Aquest sistema d'impressió es va mantenir fins el juliol de 1980, quan els originals es van realitzar amb linotípia i es van imprimeix en tipografia. L’abril de 1981, l'edició d'El Martinet es va fer en offset. El tiratge inicial va ser de 125 exemplars per anar augmentant fins als 200 a finals de la primera època. A la segona època, d’abril de 1982 a desembre de 1986, la mitjana de pàgines va evolucionar fins a 16, encara sense numerar. A destacar l’adquisició d’una moderna màquina d’escriure (ET-231 Olivetti) que permetia picar els originals amb diversos tipus de lletra mitjançant l'intercanvi de rosetes. La impressió continuava sent en offset i, per primera vegada, es feia constar en els butlletins quina era la impremta encarregada. El tiratge es va mantenir en 225 exemplars. La tercera època actual és la que experimenta més canvis i evolucions. El juny de 1987, va començar amb 20 pàgines i va anar progressant any rere any, consolidant-se a finals de 1990 en una mitjana de 28 pàgines. L'any 2000, El Martinet va arribar a 40 pàgines; des del 2010, una mitjana de 52 pàgines. Des de l'inici de la tercera època es van incorporar com a novetats la numeració de les pàgines interiors i les portades, així com la publicació de fotografies i la inclusió de titulars. A mitjan 1990, es va integrar el sumari a la portada. Al final de 1993 es va incloure a les capçaleres de cada pàgina el número i la data del butlletí. A mitjan 1997, s’instaurà la portada en color. La impressió continuava sent en offset. Al juny de 2014, es va passar a la impressió de la portada amb digital. El mateix progrés va experimentar el tiratge, que s’inicià amb 300 exemplars l’any 1987; al 1995 ja estava en 385; al 2005, a 560; i actualment, a 600 exemplars.

Composició i impressió: de l' 'artesania' a la professionalitat

En aquestes quatre dècades, el muntatge i la impressió han anat evolucionant al mateix ritme en que ho han fet les tecnologies. Així, molt per sobre, podem observar els diferents sistemes utilitzats: Entre els anys 1976-1980, El Martinet es confeccionava mecanografiant els textos per fer-ne clixés de ciclostil o originals per a fotocòpies. Del 1981 al 2009, els originals eren mecanografiats per compondre'ls a la linotípia, una màquina que escrivia els textos amb plom, línia per línia, i permetia confeccionar una planxa plana a partir de la qual es feia la impressió tipogràfica. Més endavant,la linotípia va ser substituïda per la fotocomposició. A partir de màquines que editaven els escrits com ara ho fan els ordinadors, el text s'obtenia en paper fotogràfic semblant als antics aparells de fax. Per muntar el contingut d'El Martinet, es posava el text sobre plantilles de paper que es fotografiaven per fer-ne el que es denominava fotolits. Ja a impremta, els fotolits servien per impressionar unes planxes de metall que eren revelades amb àcids per tal de fer la impressió final amb rotativa offset. Des de 2009 fins ara, la composició i impressió d'El Martinet es fa per procediments digitals. El muntatge de les pàgines, una per una, es recull en arxius de format pdf. A la impremta, els arxius pdf són ordenats per permetre la impressió de les pàgines en doble cara i numeració correlativa. La composició del butlletí en la dues primeres èpoques anava a càrrec dels mateixos components de l'equip responsable. A partir de la tercera època, al juny del 1987, se n’ha fet càrrec professionalment una empresa vilafranquina que ha anat canviant de nom: Gràfic24, 4x4Publicitat o Publicacions Penedès, com s’anomena actualment. Pel que fa a la impressió, inicialment se ciclostilava en un aparell cedit per l’ajuntament; el segon pas va ser fer la impressió amb fotocòpies a una empresa de Vilafranca fins que es va portar a imprimir a Gràfiques Sarroca (1978-1983), Reproduccions Gràfiques Pujadó (1983-2002), Gràfica Evanna (2002-2014) i Gràfiques Imprès Ràpid, en l’actualitat.

Informació al servei de la col·lectivitat

Convençuts que la informació de proximitat és la base de qualsevol mitjà d’informació local, El Martinet ha tingut bona cura de donar cobertura a la major part dels esdeveniments del municipi, així com de la vida associativa martinenca. Per això, ha intentar omplir les seves pàgines amb un bon ventall de continguts: Els editorials han anat recollint principalment el batec del poble i de la comarca, o el país quan la situació ho ha requerit. Els editorials han expressat la situació objectiva de l’entorn, unes vegades, i l'opinió de l’equip de redacció, en d'altres. S’ha donat espai a totes les entitats culturals, recreatives, esportives i polítiques com a tauler d’anuncis de les seves activitats i com a plataforma de promoció social o de debat de forma quotidiana i quan els ha convingut. Una xarxa associativa a la qual s’ha volgut recolzar sempre per considerar-la el nucli principal de Sant Martí Sarroca. Informació institucional de l’Ajuntament i del Consell Comarcal, amb el criteri d’apropar els ciutadans a les administracions i de forçar aquestes a ser més transparents. Donar rellevància als principals esdeveniments mensuals mitjançant les portades i els temes centrals. Apropar els personatges singulars a la gent, mitjançant les entrevistes. Com a complement, la publicació d'amplis reportatges fotogràfics sobre fets quotidians, que crea l’atracció i l’interès per la pròpia identificació, així com els treballs de recerca i de resum històrics. El el camp de la recerca, cal destacar el guardó atorgat en la XIV edició del Premi Tasis-Torrent de Premsa Local, Premis de Comunicació 1994 de la Diputació de Barcelona, als articles de la sèrie Víctimes de la Guerra Civil, del martinenc Lluís Pujadó, publicats a El Martinet durant els mesos de febrer a maig de 1994. I, finalment, la temàtica monogràfica de coneixements tècnics i específics que poden satisfer una diversitat d'interessos sobre el coneixement cient ífic i tecnològic.

El suport logístic i econòmic, primordial per a la subsistència

És de justícia reconèixer que poder estar present com a mitjà informatiu durant els 40 anys no tan sols és mèrit d’uns equips directius responsables, d’uns articulistes puntuals i d’uns eficients repartidors. Cal recordar també la fidelitat dels lectors subscriptors i anunciants que, amb el seu suport econòmic, amb la col·laboració de les subvencions institucionals (Generalitat, Diputació i Ajuntament) han fet possible la supervivència d'El Martinet.

La pàgina web, un gest d’adaptació als nostres dies

Conscients de la constant evolució de la tecnologia, i més concretament pel que fa als mitjans d’informació, El Martinet també ha anat procurant adaptar-se modestament als nous corrents, connectant-se a internet i creant ja des del març de 1999 la seva pròpia pàgina web, que reproduïa un resum de la informació publicada en el butlletí en suport paper. A l’octubre de 2007, va fer-ne una profunda renovació amb un nou format més dinàmic i didàctic, introduint la foto en color, entre altres millores informatives. Més recentment, a principis de l’any 2014, es va procedir a una nova renovació introduint informació a temps real.

Uns pressupostos sanejats, base de la permanència

Com a tota entitat sense ànim de lucre, la despesa per l’esforç humà queda reduïda al voluntarisme de cost zero. Això permet quadrar uns pressupostos assolibles, amb els quals tan sols cal finançar el treball professional de les empreses proveïdores de serveis. Aquesta premissa ha permès suportar uns costos en constant augment, no tan sols per la carestia de la vida sinó, i principalment, pel creixement del mateix butlletí i de l’activitat associativa. Tot plegat sense haver de gravar substancialment les quotes de subscriptors ni la tarifa de la publicitat. Una breu ullada al registre històric de les despeses anyals en dóna un bon testimoni: ANYCOST IMPRESSIÓ QUOTA SUBSCRIPTOR 1976 48.000 ptes. 150 ptes 1978 60.000 ptes. 400 ptes. 1986 246.000 ptes. 1.680 ptes. ANYDESPESA TOTAL QUOTA SUBSCRIPTOR 1987 796.000 ptes. 1.680 ptes.
1990 1.229.000 ptes. 2.200 ptes. 1995 2.053.000 ptes. 2.900 ptes. 2000 2.587.000 ptes. 3.550 ptes. 2005 23.500 €(3.910.000 ptes.) 26 €(4.326 ptes) 2010 27.400 €(4.559.000 ptes) 31 €(5.158 ptes.) 2014 27.900 €(pressupost) 31 €

Extres de recerca

El treball de recerca històrica també ha estat una constant en el dia a dia del butlletí. Podem veure llargs períodes en què mensualment es publiquen articles de la sèrie Recuperem la Història en Imatges o Ressenyes de l’Alt Foix, per citar-ne només alguns, a més d’algunes entrevistes i reportatges que també tenen contingut de recerca. Però aquesta no ha estat l'única tasca de recerca històrica, ja que esporàdicament també s’han editat publicacions extres com: Edició del suplement extra especial del 20 aniversari El Martinet, 20 anys informant. Crònica de Sant Martí 1976/1996 (desembre de 1996). Vídeo Pessebre Vivent 1961 de recopilació d'una col·lecció de diapositives de la representació realitzada a l’entorn natural de la Roca (desembre de 1999). Col·leccionable Recordant les primeres dècades del segle XX a Sant Martí Sarroca,commemorant el 25 aniversari d'El Martinet i lliurat als subscriptors en fascicles durant els sis mesos següents (octubre de 2001). El llibre Recuperem la història en imatges, de contingut bàsicament fotogràfic, editat també amb motiu del 25è aniversari d'El Martinet (desembre de 2001).L'opuscle L'Església de Santa Maria, 800 anys testimoniant Sant Martí Sarroca, en motiu del vuitè centenari de l'església martinenca (octubre de 2004). Edició de la col·lecció de 13 panels per a l’exposició permanent al castell L’Església i el Castell: els orígens de Sant Martí, en motiu, també, del 800 aniversari de l'Església (octubre de 2004). Edició especial del suplement a tot color, en motiu del 25 aniversari de la 3a època, Imatges de 25 anys d ́història (juny 2012).

Activitats d’El Martinet de dinamització cultural

La contribució al fet cultural martinenc no ha estat sols amb la publicació del butlletí. També hi ha contribuït a l’organització de diversos esdeveniments i activitats extraordinàries, principalment en motiu de les celebracions dels aniversaris de la revista o de l’inici de la tercera època. Pràcticament a cada lustre, ja sigui referit a l’octubre de 1976 o bé al juny de 1987, hi ha referències i activitats posant en valor la permanència i progrés de la revista i esperonant la seva continuïtat. Quaranta anys donen per a la celebració d’un munt de lustres i, en conseqüència, l’organització de molts actes i esdeveniments. Aquest és l’inventari aproximat: Exposicions Recull anual de fotografies del dia a dia, a les festes majors. De 1988 a 2005. Fotografia històrica de la primera meitat del segle XX. Octubre de 1996 i novembre de 2001. Mostra de premsa catalana. Octubre de 2000 i octubre de 2001. Imatges històriques de carros, camins i mercats. Octubre de 2002. 25 Sortides a peu pel Penedès, xerrada inclosa. Abril de 2004. Comerç just. Fòrum, maig de 2004. Orquestra Els Àngels. Juliol de 2005. El castell d’Olèrdola, xerrada inclosa. Abril de 2006. Testimonis de la guerra civil al Penedès. Novembre de 2006. La Pedra seca, xerrada inclosa. Gener de 2008. Francesc Macià. Octubre de 2010. La Primavera republicana al Penedès, 1931-1936. Octubre de 2011. El ferrocarril al Penedès. Juny de 2012.
El món agrari català. Maig de 2013. Xerrades i debats Cercant la llibertat. Llorenç Torrent, novembre de 2003. La violència de gènere. Amnistia, octubre de 2004. La segona república al Penedès. Ramon Arnabat, novembre de 2006. Robert Capa: tragèdia republicana al Penedès. Carles Querol, novembre de 2007. Com es fa El Martinet. Institut Alt Foix, octubre de 2011. Republicans i rabassaires. Raimon Soler, novembre de 2011. Els camins ramaders. Joan Rovira, maig de 2013. Debats castellers, debats electorals municipals i sobre el catalanisme.

Caminades, una proposta de lleure saludable

L'organització de caminades de la sèrie Tot passejant pel municipi constitueix una interessant activitat que aplega força participació de la comarca. L'activitat va començar l’octubre de 2001, en motiu del 25 aniversari d'El Martinet. Vista la bona acollida obtinguda, es va optar per establir les caminades com una activitat regular d'El Martinet que porta funcionant més de 14 anys. En aquest temps, ha arribat a la considerable cota de 91 sortides. Les caminades han servit per conèixer o descobrir el patrimoni natural del municipi, tot gaudint de l’entorn i practicant un excursionisme popular o familiar alhora que fomentant la convivència veïnal i comarcal. Entre les caminades organitzades, cal destacar la celebrada l’octubre de 2002 per reproduir l'Antic camí de carro Vilafranca-Sant Martí amb una nodrida participació de 230 caminaires. També s'han celebrat dues trobades comarcals de caminaires, celebrades al novembre 2004 i maig 2006. I de tot una mica Trobada de poetes, rapsodes i cantautors. Novembre 2001. La Festa del bolet, amb mostra, xerrada i degustació. Novembre 2006. Recital de cançó catalana amb el cantautor Paton Soler. Maig 2010. Concurs de llengües per als alumnes de l’institut. Any 2010. Dinars anuals de germanor d'El Martinet, amb els col·laboradors. Participació com a jurat en diversos concursos literaris locals i comarcals. Activitats pedagògiques per a alumnes de l'escola o de l’institut. Activitats solidàries o de participació col·lectiva Participació a les assemblees i congressos de l’ACPC (Associació Catalana de la Premsa Comarcal) com a associats. Fruit d'aquesta associació, El Martinet va encartar mensualment el suplement humorístic El Còmic de la premsa comarcal des de desembre de 2002 fins a març de 2011. Participació a les trobades anuals de centres d’estudi i de recerca del Penedès.Socis de l’Institut d’Estudis Penedesencs i d’Òmnium Cultural i subscriptors de la revista Pedra Seca. Organitzadors d’actes solidaris amb la Marató de TV3 (2007-2015) i del Correllengua (1997-2007). Col·laboració en campanyes solidàries locals de l’Ampolla o de la Joguina. Intercanvi d’experiències i d’edicions amb altres revistes o butlletins de la comarca.

La cobertura legal, amb una sabata i una espardenya, fins anar ben calçat

El quintet pioner va iniciar la singladura d'El Martinet l’octubre de 1976 sense cap empara legal, tan sols la bona fe en la voluntat de servei a la comunitat. L’abril de 1982, però, es pot observar que la Conselleria de Cultura de l’Ajuntament és qui edita, obligats per registrar-se en el Dipòsit legal, fins llavors inexistent, ja que el col·lectiu editor no estava registrat com a entitat.
L’agost de 1983, el col·lectiu sol·licita el registre de la capçalera “El Martinet” al Registro de la Propiedad Industrial del Ministerio de Industria i Energia de Madrid, en prevenció que de la marca no pugui ser apropiada per tercers. Com a anècdota, el desembre de 1983 la firma comercial Martini, productora de vermuts, recorre contra el registre de la marca “El Martinet”, al·legant semblança. L'al·legació no prospera, sentenciant la poca semblança fonètica de les dues marques o dels àmbits d’incidència, els vins i les lletres, respectivament. El juny de 1984, queda registrada la marca “El Martinet” a favor de Pere Escofet i Sibil en representació del col·lectiu editor. L’abril de 1987, iniciant-se la tercera època, es constitueix una Comissió Gestora per a la legalització del Col·lectiu Redactor de El Martinet com a associació no lucrativa, autònoma, pluralista i independent, formada pel grup ja esmentat en apartat anterior. El maig de 1988 es constitueix formalment l’associació “El Martinet, Associació d’informació i divulgació cultural de Sant Martí Sarroca”, aprovant-se els corresponents estatuts que contemplen que l’entitat es regirà per un Secretariat transversal. A continuació, se sol·licita que siguin inscrits en el Registre d’Associacions de Barcelona del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya. Al gener de 1989, El Martinet queda inscrit oficialment com entitat cultural. L’abril de 1990, s’eleva escriptura pública davant de notari del traspàs de la propietat de la capçalera “El,Martinet”, de Pere Escofet, a favor l'entitat. Al desembre de 2012 s’aprova la modificació dels estatuts de l’Associació, obligats a adaptar-los a la nova llei 4/2008 de 24 d’abril segons llibre tercer del Codi civil de Catalunya, relatiu a les persones jurídiques. La modificació implica, entre altres canvis, que l’entitat estigui regida per una Junta jerarquitzada, en lloc del secretariat transversal pel qual s’havia regit durant els darrers 25 anys.

Seu social, locals públics i magatzems

Com tot col·lectiu voluntarista en què la dedicació a la tasca compromesa es fa en hores discrecionals, els components de la redacció treballen sempre de forma individual a les seves cases particulars. Altra cosa són les reunions de planificació de les tasques organitzatives... A les primeres èpoques, el butlletí es redactava i muntava on es podia: a l'oficina de la Caixa Rural, en algun bar, al mateix Ajuntament (l'Ajuntament Vell), en cases particulars i, finalment, a El Centre. A la tercera època, El Martinet ha accedit a un bon rosari de locals cedits per a les reunions, per guardar els arxius o emmagatzemar material patrimonial: Sala de Comissions de l’Ajuntament del carrer de la Font. La cuina o un dormitori del pis de Cal Carnisser d’El Centre. La cuina i el menjador del pis del secretari de l'Ajuntament al carrer de la Font. L’antiga Cambra Agrària. Alguna casa particular. I, finalment, al Local d’Entitats. Esporàdicament, s’han utilitzat la sala de vídeo d’El Centre, la Sala Polivalent o el Castell per a reunions més àmplies com assemblees, conferències, exposicions... Com a magatzems per a la custòdia d'arxius i de material patrimonial: El calabós municipal (sota escala de l’Ajuntament al carrer de la Font). La nau de plaques de guix de la Serra de Baix. Les golfes del Castell. La nau del nou magatzem municipal, a la Serra de Dalt. I, finalment, al Local d’Entitats.

Els arxius històrics, un valuós patrimoni local a preservar

La tasca quotidiana d’El Martinet no se centra únicament a oferir informació puntual de la vida local martinenca. També esdevé el notari de la de la vida quotidiana local com a garant de la memòria històrica col·lectiva. Amb aquest propòsit s’ha tingut cura, any rere any, d'enquadernar els butlletins editats, formant a dia d’avui una bona col·lecció de volums que recullen en paper la història dels últims 40 anys de Sant Martí Sarroca. Així mateix, la Biblioteca Torres i Bages de
Vilafranca va informar l’any 2004 sobre la seva voluntat d’enquadernar també els butlletins d'El Martinet dipositats a la seva hemeroteca. La digitalització dels butlletins publicats en paper, 1976-2000 inicialment, 2001-1005 en segona fase i 2006-2013 últimament, ha resultat una bona eina per a la recerca i recuperació de dades informatives per als amants o estudiosos de la història, i com arxiu històric. Però no tan sols els arxius estan dotats d’aquests exemplars-matriu. L'entitat també té un dipòsit de butlletins de reserva de cada número editat per a qui li pugui interessar. Al mateix temps, El Martinet disposa d’un extens fons fotogràfic corresponent a la vida social martinenca des de l’any 1987. El fons està compost per material de pel·lícula i paper fotogràfic dels primers anys i en format digital a partir dels anys 2.000. Com a complement, l'arxiu d'El Martinet també conté un fons interessant format principalment per llibres referits a Sant Martí Sarroca, de la comarca i del territori nacional i del món dels mitjans de comunicació. Per altra banda, l'arxiu també té uns quants números de revistes que van fer història a la comarca i al país com Tothom, Canigó. Presència...

A manera de resum i/o conclusions

En una societat global com la que estem cada vegada més immersos, té sentit la premsa local? Sincerament, creiem que sí. La informació de proximitat ens reforça el valor identitari i el sentit de pertinença que tota persona necessita com a referent. Necessitem saber qui som i d’on som. A partir d’aquest premissa, haurem de convenir que la tasca de 40 anys d’El Martinet dedicada a la vida social, associativa i cultural del municipi, ha estat i és un bon instrument per a aquesta labor. Una tasca assolida gràcies a una bona colla de col·laboradors que, amb il·lusió i de forma altruista, ha intentat fer un servei a la comunitat martinenca informant, generant opinió i debat per al diàleg i la reflexió. Sempre des d’una voluntat democràtica de pluralitat i d’independència. Un col·lectiu abnegat que, mes a mes, va consolidant un enregistrament de la micro-història local, uns bons arxius fotogràfics, bibliogràfics i documentals; una recerca de la memòria històrica, un treball constant per a la normalització lingüística del català. I tot plegat treballant pel cultiu del voluntarisme i la potenciació del civisme en els diversos vessants de la convivència, la participació, el coneixement del territori, el respecte a la natura... En definitiva, contribuint al fet cultural martinenc. El butlletí d’El Martinet i l'entitat que el fa possible reflecteixen una trajectòria sòlida de subsistència i de creixement que esdevé realitat durant quatre dècades gràcies al conjunt de col·laboradors fidels (equips responsables, articulistes, repartidors, anunciants, subscriptors, entitats i lectors...). Aquesta solidesa ve de ser el ressò regular de la vida social, cultural, esportiva i política del municipi, canal d’expressió obert a tothom, adquirint per aquest motiu total credibilitat com a referent local i comarcal. Paràmetres i funcionament que, mantinguts en el futur, auguren un avenir esperançador de 40 anys més al servei de la comunitat martinenca.