Caminades realitzades

Una seixantena de caminaires, entre ells molts infants i joves, amb l'ANC a la caminada nocturna a Samuntà

 

Una seixantena de caminaires, entre ells molts infants i joves, amb l'ANC a la caminada nocturna a Samuntà

L'última de les caminades de la temporada abans de l'estiu, programada amb antelació, va quedar dins d'un període de inestabilitat meteorològica. Malgrat la incertesa de la previsió, la pluja no va fer acte de presència durant el trajecte, al vespre del dissabte 13 de juny. No obstant això, a l'hora de la sortida el cel ja estava ven tapat de núvols, per la qual cosa l'ambient era prou xafogós. Una bona colla de caminaires, prop d'una seixantena, es va reunir al Parc de la Pau per emprendre l'excursió amb un nodrit nombre d'infants i d'adolescents. Va ser una passejada molt familiar i algun dels pares va preferir portar el cotxe fins a dalt, en previsió que la quitxalla hauria de fer el camí de retorn de nit.

 


El camí d'anada, que sempre es fa amb claror de dia tret de l'últim tram de pujada, va transcórrer amb calma, amb parades freqüents per reunificar el grup. Entre la calor i les pujades de la ruta, s'engrandia la distància entre els primers i els últims. La darrere pujada a Samuntà es fa llarga, encara que només és un tram de 800 metres, però el terreny té una forta inclinació. És durant aquesta pujada que la foscor de la nit s'imposa del tot i des d'aquella alçada, a 452 metres, els pobles penedesenc situats a la plana es perfilen per la lluminositat de centenars de faroles.
En un extrem del pujol de Samuntà, hi havia la nova senyera estelada onejant que s'havia previst de penjat durant el trajecte, tal i com es va anunciar. Però el dia abans membres de l'ANC de Sant Martí van anar a col•locar-la, ja que no és gens fàcil d'instal•lar l'estendard dalt el prim pal, reforçat amb tensors per aguantar les embranzides del vent en aquesta zona tan enlairada del municipi. Això no obstant, una nodrida representació d'aquesta entitat martinenca van participar en la caminada nocturna.
El sopar al cim va ser tranquil, il•luminat per la llum de gas de càmping habitual. El vent que havia bufat en edicions anteriors aquest cop va ser inexistent. A les 10 de la nit, la temperatura era força agradable i entre els núvols que cobrien bona part del cel es podia veure una llampegadissa llunyana, en direcció a Tarragona. Aquest fet i l'aportació d'un participant mostrant en el radar la direcció de la tempesta que s'apropava, va aconsellar d'afanyar-se a fer el camí de tornada. Abans de tornar, els caminaires van sopar i degustar una porció de coca i un cafè, deferència dels organitzadors. Els més petits van poder veure's un got de llet. La tornada va ser ràpida i a les 12 de la nit els integrants del seguici arribaven al poble i s'anaven dispersant en direcció a casa seva i aquells que havien d'agafar el seu vehicle per tornar a casa o que viuen en aquella part del poble van arribar al Parc de la Pau sense que hagués caigut ni una sola gota d'aigua, a pesar dels llamps i trons que s'anaven acostant.
A l'octubre, tornaran les caminades de Tot Passejant pel Municipi. Bon estiu